土曜日

Recursos Instrumentals. La imatge.

Recull d'enllaços útils per trobar bones imatges tant per confeccionar el ppt, il·lustrar llibres o per analitzar com a font històrica (a la fotografia Lewis Paine, condemnat a mort, poc abans de morir, fotografiat per Alexander Gardner l'any 1865. Imatges relacionades; comentari a la fotografia) :

Per ajudar a analitzar les imatges com a font històrica recomano la guia sobre com analitzar una imatge de la U. de Dartmouth.
Pel que fa a les pel·lícules, la Historiofotia és l'estudi de la història a través dels films. Recomano la guia com analitzar un film de la U. de Dartmouth i el llibre digitalitzat History in Words and Images. (SEGUEIX A LLEGIR MÉS)



MAPES:
La Cartoteca de Catalunya (el buscador).
Recursos de la Cartoteca de la UB, on es poden trobar molts enllaços sobre el tema.
Cartoteca de la Library of Congress

GRAVATS:
The printed image in the west
Bodkin Press
Oldprints

FOTOTEQUES:
Fototeca de la Gran Enciclopèdia Catalana
Fototeca de la U. de Sevilla
Picture History, imatges d'Amèrica.
Prints and Photographs Reading Room de la Library of Congress.

VIDEOS:
Videos d'història del The National Archives
Motion Picture and Television Reading de la Library of Congress.
La història moderna i els films

Bibliografia:
CASETTI, F. y F. DI CHIO., Cómo analizar un filme . Barcelona, 1991.
FERRO, M., Cine e Historia. Barcelona, 1980.
RIAMBAU, E. y J. ROMAGUERA (eds.)., La Historia y el Cine . Barcelona, 1983.
SMITH, P. (ed.)., The historian and film. Cambridge, 1976.

PHOTOBLOCKS (fotografies de temàtica general):
Flickr
Photobucket
Daily dose of Imagery
Stuck in Customs
Digital Photography School

SO:
Arxiu de so de la Library of Congress

MISCEL·LÀNIA:
Blog amb reculls d'enllaços d'imatges, so i video sobre Àsia Oriental.


VEGEU MÉS INFORMACIÓ SOBRE FOTOGRAFIA I LA IMATGE EN MOVIMENT A L'ENTRADA DEL 24/3/2007


LLEGIR MÉS...

金曜日

Recursos Instrumentals. La difusió de la historia. Editar Revistes i Blogs.

L'EDICIÓ DE REVISTES:

Com fer una revista:


1. Elaborar un projecte que marqui els objectius bàsics, principalment públic destinatari i temàtica. El conjunt d'objectius constiuirà el criteri editorial de la revista.

2. Configurar l'organigrama.

a. Editor, membres del comitè editorial i secretari tècnic.
Funcions de l'editor: l'editor és el responsable directe de la revista, les seves funcions són convocar reunions, establir i mantenir els contactes amb altres revistes i institucions, presentar un pla d'objectius anuals i gestionar el pressupost.
Funcions dels membres del comitè: Avaluar i reformular els criteris editorials, planejar anualment els números de la revista i avaluar en primera instància els articles rebuts.
Funcions del secretari tècnic: recepció dels materials, contacte amb els autors, elaborar actes de reunions, contactar amb els avaluadors, mantenir actualitzada la revista en les bases de dades.

b. Membres del comitè assessor. El comitè assessor estarà format per persones de prestigi de la temàtica de la revista. Al menys un terç dels membres han de pertànyer a institucions alienes a la institució editora i el 20% seran persones estrangeres. Les seves funcions seran assessorar al comitè editorial respecte monogràfics i formaran part de l'avaluació d'articles.

c. Avaluadors dels articles. Els avaluadors seran membres del comitè científic i membres externs a la revista. La seva funció és escriure els informes de cada article. Cal establir prèviament el nombre d'avaluacions que ha de rebre cada article rebut.

3. Establir normes de format.

a. Introducció:
Identificació dels membres del comitè editorial i científic.
Incloure instruccions als autors detallades.
Menció del lloc d'edició, any i entitat editora.
Direcció postal i/o electrònica de la revista.
ISNN (en lloc visible).
Sumari i taula de continguts de cada número.
Exposar les funcions del comitè editorial.
Declarar la periodicitat.


b. Format d'articles:
Incloure resums i paraules clau de cada article (traduïts a diverses llengues, segons el criteri editorial)
Indicar filiació de l'autor, si s'escau.
Uniformitzar el nom i cognoms de l'autor.
Uniformitzar la presentació de notes a peu de pàgina i bibliografia.
Indicar data de recepció i publicació de l'article.

c. Continguts:
La revista es pot dividir en parts, segons criteri del comitè editorial. Algunes parts poden ser:

c.1 Monogràfic. Recull d'articles dedicats a un tema en concret (aquesta part pot ser fruit dels articles generats en un seminari o cicle de conferències)
c.2 Miscel·lània. Recull d'articles de temàtica variada que no poden ser inclosos dins el monogràfic.
c.3 Ressenyes. Recull de ressenyes de novetats editorials, preferenment relacionades amb el tema de la monografia.


4. Procès de selecció i avaluació.
Els articles poden ser encarregats o enviats pels autors sense encàrreg. En tot cas s'han de sotmetre a un procés d'avaluació. Per això cal establir un comitè avaluador. Cal fer un document d'avaluació. Cal mantenir l'anonimitat dels avaluadors. Cal establir un procès d'avaluació de les pròpies avaluacions.
El procès de selecció també ha d'incloure una revissió ortogràfica i lingüística especialment necessària en el cas dels resums en anglès. Segons decissió editorial es poden permetre correccions d'autor als articles maquetats.
Un percentatge decidit pel comitè editorial farà que els articles siguin originals i no publicats en altres publicacions.


5. Procès de difusió de la revista.

Cal indexar la revista en Bases de Dades nacionals i internacionals de prestigi (ISI, CSIC, etc.)

Enllaços d'interès:
Normes Latindex d'edició de revistes impreses.
Normes Latindex d'edició de revistes electròniques.
Manual d'estil de les revistes científiques/Recyt.
Primeres jornades catalanes de revistes científiques.

Revista Mètode de divulgació científica.

L'EDICIÓ DE BLOGS:
Sistemes d'edició de Blogs: Blogger, Wordpress, Movable Type.
Com saber els rànkings del blog personal: Technorati, Pagerank, Selfseo.
Els 100 millors blogs en espanyol segons Personal Computer & Internet.
El blog més popular del món, tracta temes de curiositats culturals i tecnològiques: Boingboing
Els premis als blogs: The Weblog Awards
Blogs d'història:
Cliopatria. History News Network
Digital History Hacks, blog sobre història i internet
Blogs d'Asia
Blog d'història militar
Blog d'història i ficció (excel·lent!)
Blog sobre atrocitats en general

LLEGIR MÉS...

火曜日

Recursos Instrumentals. El projecte de recerca

Com escollir el tema (Zubizarreta, Armando F., La Aventura del Trabajo Intelectual. Delaware,E.U.A.: Addison-Wesley Iberoamericana, 1986. pág. 95-100).

* Els temes han de ser de la nostra preferència.
* Cal que existeixi alguna experiència personal sobre el tema.
* Consultar a professors sobre el tema.
* Examinar publicacions i bibliografia disponible sobre el tema (revistes, llibres, catàlegs, etc.).
* Informar-se sobre temes afins.


Com presentar un projecte:


I. Identificar el projecte.
Títol de la recerca (que expressi de forma clara i precissa el tema)
Nom de l'investigador.

II. Resum del projecte.
Indicar de forma breu: el problema estudiat, els objectius i la metodologia.

III. Objectius:
Anunciar d'on es parteix i on es vol arribar. Subdividir els objectius quan a l'extensió (generals i específics).

IV. Hipòtesis del Treball:
L'hipòtesis és una suposició dels resultats de la recerca.

V. Metodologia i pla de treball:
Descriure l'estratègia escollida per aconseguir els objectius proposats. Detallar les tècniques d'observació, de recol·lecció de dades, els instruments que s'empraran i els procediments i tècniques d'anàlisi.

CONSELLS GENERALS: Evitar paraules ambigües, que denotin poca confiança i inseguretat (s'intentarà, ens esforçarem, es farà un breu..., un esboç..., una aproximació...)
Claretat i sencillesa

Recursos: Mario Tamayo/El proyecto de investigación.

LLEGIR MÉS...

Recursos Instrumentals. Normes de transcripció de documents





NORMES DE TRANSCRIPCIÓ

Les normes de transcripció són diverses i cada autor pot adoptar la que cregui més convenient, amb la única condició que, al inici del treball, faci una declaració de les seves pròpies normes. Les normes generals són:

RESPECTE ESCRUPULÓS DEL TEXT.


Indicar amb barres rectes el foli ll2v.
Desenvolupament de les abreviatures.
Regularització de l'ús de les majúscules.
Regularització de la u i de la v.
Regularització de la i i de la j.
Adopció de l'accentuació, apòstrof o guionet, si s'escau, actual.
Indicar entre claudàtors [] les paraules que manquen i, si en tenim dubtes, indicar amb un signe d'interrogació [?].
Indicar entre parèntesi i claudàtors allò il·legible ([]).
Indicar entre parèntesis angulars <> allò que sobre al text (sil·labes o paraules repetides)
Indicar entre barres // els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies.

Comentari crític a peu de pàgina:
En nota indicar ampliacions o reduccions respecte les traduccions o l'original.
En nota indicar erudiccions d'identificació de personatges, d'autors o d'obres o d'errors històrics de l'autor.

Les citacions dins l'article.
Quan afegim citacions textuals dins un article cal seguir les normes d'edició de cada publicació. En general, les cites textual curtes (menys de quaranta paraules) s'escriuen entre cometes integrades al text. Les cites textuals llargues (més de quaranta paraules) s'escriuran iniciant una nova línia amb un sagnat normal de l'esquerra durant tota la cita.

Un exemple de transcripció alternatiu: http://www.uco.es/investiga/grupos/hisalem/html/eshimo/normas_edicion_transcripcion.php


El BSM (Blurred Shape Model-Model de Forma Difusa)
Investigadors del Centre de Visió per Computador de la UAB estan desenvolupat un sistema pel reconeixement automàtic de documents manuscrits. El BSM permet llegir manuscrits antics, deteriorats o de difícil lectura, partitures musicals o planos arquitectònics.

Tipus de lletres a l'època moderna
Es feien servir les lletres la humanística rodona, la itàlica, bastardilla o humanística cursiva (inclinada vers la dreta, emprada pels documents cults), la cortesana i la procesal (derivada de la cortesana emprada pels notaris fins el segle XVII).

Cortesana, procesal i itàlica
La escritura humanística

LLEGIR MÉS...

金曜日

Recursos Instrumentals. Recerca als arxius




Pares. Portal de Archivos Españoles Portal del Patrimoni Documental Espanyol que recull la documentació dels següents arxius:



BC. Biblioteca de Catalunya.
Inclou, entre d'altres, incunables, llibres del segle XVI i XVII i del Segle d'Or de la literatura castellana. El catàleg de la BC conté els documents que formen part de la col·lecció de la BC (monografies, publicacions periòdiques, partitures, enregistraments sonors i audiovisulas, mapes, gravats, estampes, etc.); El catàleg de l'inventari de fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la BC inclou pergamins i fons documentals de l'Arxiu Històric de la BC. El catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya
conté els documents impresos des dels inicis de la impremta fins el 1900 conservats en biblioteques de Catalunya (biblioteques que en formen part).

AHCB. Arxiu històric ciutat de Barcelona.
Inclou, entre d'altres, la documentaicó produïda pels òrgans de govern de la ciutat des de la creació del règim municipal de Barcelona a mitjan segle XIII i fins el primer terç del segle XIX. A destacar el fons de l'Arxiu Medieval i Modern. Inclou els següents fons:
  • 1. Fons Municipal (1. A Pergamins i 1. B Consell de Cent i 1.C Consellers). Fins 1714.
  • 1. D Ajuntament borbònic. A partir de 1714.
  • 1. E Administració del Pa i la Carn (XIV-XX)
  • 1. G Manuscrits Municipals
  • 1. H Taula de Canvi
  • 1. I Consolat de Mar
  • 1.J Cadastre
  • 1. L Sanitat
  • 1. M Diversos
  • 2. Fons Gremial
  • 3. Arxiu del veguer i del corregidor
  • 4. Fons notarial
  • 5. B Arxiu Patrimonial
  • 5. C Fons Comercial
  • 5. D Documentació personal
  • 5. E Diversos
  • 6. Arxius Institucionals
  • 7. Al·legacions Jurídiques
  • 8. Manuscrits
ANC. Arxiu Nacional de Catalunya. Conserva el patrimoni documental de Catalunya, especialment la documentació de l'administració de la Generalitat (segle XX) i, com a arxiu històric, conserva fonts d'empreses (a partir del segle XVIII), de l'Administració Reial i Senyorial (segles XVI-XIX), de patrimonis (a partir del segle XII), d'entitats (segles XIX i XX), personals, etc. Consulta al catàleg.

Arxiu de la Selva del Camp. Ofereix la digitalització de 397 documents de la Comuna del Camp de Tarragona datats entre 1318 i 1711 generats per hisenda i administració general. La Comuna del Camp va néixer amb la voluntat de defensar els interessos col·lectius dels pobles sotmesos a la senyoria de l'arquebisbe o de les dignitats del seu capítol catedralici.

Biblioteca de Montserrat.

The National Archives of the United Kingdom.
Library of Congress.
Repositories of Primary Sources: Latin America and the Caribbean.
Bibliothèque nationale de France.
Vatican Secret Archives.


COM CITAR DOCUMENTS D'ARXIU (segons la NODAC Norma de Descripció Arxivística de Catalunya)
Títol de la unitat de descripció. Data/es (tipus de data). (codi de referència de la unitat de descripció)
Exemples:
  • Faixet-Porta. 1699-1838 (data de creació). (ACP 12 Fuixet-Porta)
  • Grup de Defensa de la Natura. 1987-2004 (data de creació). (ACBR 10 Grup de Defensa de la Natura)
  • Expedients de l'Agermanament de Torredembarra amb Villars. 1984-2004 (data de creació). (AMTO 01-09.02.06 C117)

LLEGIR MÉS...

木曜日

Recursos Instrumentals. Tipus de text



A banda de l'article científic, existeixen diversos tipus de texts per a la comunicació científica.

  • La ressenya. Té com a objectiu informar d'una novetat editorial. Pot ser descriptiva o crítica i consta de les següents parts:
  1. Encapçalament: cita bibliogràfica completa del llibre.
  2. (part objectiva) Resum de l'obra. Condensar el contingut del treball destacant-ne els aspectes principals i ha de contenir la definició del tema, la hipòtesis central de l'autor i les idees essencials del mateix.
  3. (part crítica) Contextualitzar l'autor en referència a la seva trajectòria professional i personal. Contextualitzar l'obra en referència a d'altres del mateix tema o línia historiogràfica, especificant si té influències o ha influenciat d'altres autors i obres.



En qualsevol cas, només s'aprén a fer ressenyes llegint ressenyes:

Exemples de ressenyes científiques:
Ressenya J.Anton Pelayo
Ressenya J.M. Fradera
Ressenya M. Jiménez Sureda
Ressenya Marta Rizo
Ressenya Fernando Delage

Exemples de ressenyes literàries:
Ressenya George Orwell
Ressenya Babelia, el pais "Frustración en la celda
Ressenya El edificio... a Qué leer
Ressenya D. Clowes a Qué leer
Ressenyes de llibres a El Mundo

Exemple de crítiques cinematogràfiques:
Crítica Takashi Miike, a Dirigido por


  • Les comunicacions. El tema és similar al dels articles però la informacio és preliminar. Les comunicacions es presenten en congressos i, sovint, cal fer-ne una exposició oral. Per assabentar-se dels congressos existeixen webs que ho anuncien. Per exemple, H-Net. Per fer una exposició oral es recomana fer: una presentació integrant (15%), un desenvolupament progressiu (70%) i un resum sorprenent (15%).
  • Articles de revisió o estat de la qüestió. Reuneixen, analitzen i discuteixen informacions ja publicades.
  • Assaig. És la defensa des del punt de vista personal i subjectiu d'un tema sense aparell documental. La paraula assaig prové del verb assajar que significa probar. Esdevé una forma d'escriptura al segle XVI arran les obres de Montaigne (1533-1592). A diferència de l'estat de la qüestió l'assaig incorpora el nostre judici entorn una informació o autor.

LLEGIR MÉS...

日曜日

Recursos Instrumentals. L'article d'investigació


Què és un article d'investigació?
un text que informa dels resultats d'una investigació. Cal que sigui redactat i publicat seguint unes normes concretes acceptades per la comunitat científica internacional per assegurar-ne la divulgació i acceptació.
Quines normes existeixen? Entre d'altres: (Unesco/NS/177) , IMRaD i VANCOUVER.
Quines parts ha de tenir un article?

- Índex
- Títol
- Autoria
- Resum analític o abstract
- Paraules clau
- Introducció
- Material i mètodes
- Resultats
- Discussió
- Agraïments
- Referències bibliogràfiques
- Apèndixs

L'ÍNDEX

l'índex, segons el gabinet de Llengua catalana

EL TÍTOL
Cal que el títol sigui concís i mostri el contingut essencial de l'article. El títol cal que sigui el darrer que s'escrigui.

EL RESUM DE L'ARTICLE
En general el resum ha de incloure:
- Plantejar els principals objectius de la recerca.
- Descriure la metodologia emprada.
- Resumir els resultats
- Descriure les principals conclusions.

El resum, segons el gabinet de Llengua catalana

LES PARAULES CLAU (keywords)
Les paraules clau són un llistat d'entre quatre a vuit termes descriptius del contingut principal de l'article. Són les paraules emprades pels serveis bibliogràfics per classificar el treball sota un índex o tema particular.
-Les paraules clau poden escollir-se lliurement tot i que és recomanable emprar descriptors normalitzats recollits en els tesauros (UNESCO, CINDOC, ERIC, etc.), per faciliar la tasca de classificar la informació.

Thesauro de la UNESCO
Thesauro de la CINDOC

  • TG Termes genèrics.

  • TE Termes específics.

  • UP Termes equivalents (usado por - no correctes)
Eric Thesaurus

LA INTRODUCCIÓ
En general la introducció ha de incloure:

-Presentar molt clarament la naturalesa i rellevància del problema presentat. Cal presentar-ho molt clarament i de forma raonada per despertar l'interès del lector.

-Incloure el mètode emprat en la investigació del problema i les raons per escollir-lo. El lector ha d'entendre el problema i com s'intenta solucionar.

-Cal que contingui els principals resultats de forma breu.

-Cal que respongui a les següents qüestions: quin és el problema? quina importància té el problems? Quin mètode s'ha fet servir? Què s'ha trobat?


COS DE L'ARTICLE


1. Materials i metodologia. Aquest apartat ha de permetre a la resta de comunitat científica continuar o rebatre la recerca. Per aquesta raó els materials d'arxiu o bibliogràfics emprats han d'estar exposats d'una manera clara i normativa.

2. Resultats i discussió. La informació ha de seguir un redactat lògic i clar. Cal evaluar els resultats respecte les hipòtesis originals. D'aquí caldrà extreure les hipòtesis que s'empraran en estudis posteriors. És necessari expossar respostes clares als problemes plantejats a la introducció.

3. Conclusions. Aquí no s'ha de fer un resum del treball sinó discutir els resultats respecte tot l'article i apuntar les perspectives de futur de l'estudi.

AGRAÏMENTS
En aquest apartat cal citar les persones i institucions que han ajudat en la recerca.



Exemples de NORMES GENERALS:

Les parts d'una tesi
Consells de redacció


EL PEER REVIEW.
Definició a wikipedia
Article: "Criterios editoriales para la evaluación científica"
Crítica al peer review
Peer review i internet
Peer review abans i després d'internet

Categorització de les revistes segons el DURSI
Categorització de les revistes segons el CSIC

LLEGIR MÉS...

火曜日

Recursos Instrumentals. Citar bibliografia correctament



En tot treball és imprescindible la menció de les fonts informatives i de consulta. Per una banda, cal fer-ho per no caure en el plagi. I, per altra banda, perquè la utilitat d'un treball de recerca és poder avançar en aquesta recerca i això només és possible contrastant i rellegint les fonts emprades per l'autor. Una citació correcta és la base de tot treball de recerca. (a la fotografia el cràter lunar Hypatia, que rep el nom de la bibliotecària d'Alexandria)

ACTUALITZACIÓ: CATALEG MUNDIAL AMB TRANSFORMACIÓ AUTOMÀTICA DE LES CITES A QUALSEVOL FORMAT.


La norma ISO 690-1987
Norma ISO 690-2. Documents electrònics
La norma ISO 690 aplicada a l'elaboració d'articles
La norma ISO en espanyol
Els diferents estils de cites: Vancouver, APA, Harvard, MLA.
Guia per citar recursos segons la Chicago Manual Style (15th.ed.), especificant les diferències entre cita a peu de pàgina i bibliografia

Article amb enllaços sobre les diferents maneres de cita
Generadors de cites MLA (sense instal·lació)
MLA (amb instal·lació)
Crear una bibliografia amb el Word Microsoft 2007
Sistemes de citació dins del text

Exemples de manuals d'estil de diferents revistes:
Revista Fronteras de la Historia
Revista Cervantes
Scripta Nova.Revista electrónica de geografía y Ciencias Sociales
Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales
QuAderns-e, Institut Català d'antropologia
Revista de historia económica
Revista de historia agraria

LLEGIR MÉS...

Ressenya Noble Patronage and Jesuit Missions


Ronnie Po-chia Hsia, Noble Patronage and Jesuit Missions: Maria Theresia von Fugger-Wellenburg (1690-1762) and Jesuit Missioaries in China and Vietnam. Rome: Institutum Historicum Societatis Iesu, 2006 (SEGUEIX A LLEGIR MÉS)




El llibre de Ronnie Po-chia Hsia, catedràtic d’història a la Pennsylvania State University, recull, a la segona part, 151 cartes escrites entre la comtessa Maria Theresia von Fugger-Wellenburg i diversos corresponsals jesuïtes a Xina, Vietnam, França i Bohemia. La documentació del fons FA 1.2.148 de l’arxiu Fugger, de Dillingen és complementada amb correspondència de l’Archivum Romanum Societatis Iesu, i té una acurada transcripció amb anotacions biogràfiques i històriques. En la primera part del llibre el centenar de pàgines escrites per Po-shia fan ineludible la lectura de cada una d’aquestes cartes i permeten que cada una d’elles tinguin un gran significat per entendre la xarxa establerta entre la Europa catòlica del segle XVIII i les missions jesuïtes a Àsia.

Significativament, la paraula anglesa “serendipity”, que fa referència als avenços que es troben sense cercar-los però que no s’haguessin produït sense una visió oberta a allò inesperat, és emprada per l’autor per explicar com la comtessa s’embarca en el finançament de les missions a la Xina i com teixeix una relació d’amistat i mútua admiració que durarà gairebé tres dècades amb el seu principal corresponsal, Florian Bahr. Una acurada recerca de la família Fugger-Wellenburg ha permès a l’autor reconstruir la vida de la comtessa i apreciar com l’atzar, les casualitats i els sentiments i necessitats personals tenen un rol principal en el negoci i l’interès espiritual que representa la missió jesuïta a la Xina.

La mort d’una filla per la picada d’una serp i la mort de l’espòs generen la necessitat espiritual de la salvació de les ànimes dels éssers estimats. També activen la necessitat de la fugida a través de la lectura de les descripcions de l’Orient. I provoquen la necessitat de gestionar tot el patrimoni familiar. Una trobada fortuïta amb un grup de jesuïtes camí a la Xina permet canalitzar les tres necessitats i així la comtessa inicia una inversió econòmica a Orient per salvar les ànimes d’infants d’altres territoris i això li permetrà rebre descripcions personalitzades de territoris llunyans.

A partir de la vida de la comtessa, l’autor desgrana la història política, religiosa i econòmica de la Europa del segle XVIII, de la idiosincràsia de les missions jesuïtes a la Xina en aquest mateix segle i dels interessos comuns entre la cort europea i l’església. Del llibre cal destacar la cura amb que l’autor tracta els factors temps i espai. L’interès pel temps es palesa en l’atenció dedicada als canvis de percepcions d’Àsia per part dels europeus entre els segles XVII i XVIII, en l’evolució del significat del terme “devoció” segons les connotacions polítiques implícites a cada època –un tema treballat amplament a The World of Catholic Renewal, 1540-1770 on l’autor se centra en les relacions conceptuals entre confesionalització, Reforma catòlica i Contrareforma entre 1540 i 1770-,[1] en la transformació dels interessos dels jesuïtes i de les seves relacions amb la cort europea o en les modificacions al llarg del temps de la manera d’escriure i de llegir el gènere de les descripcions d’altres territoris. Per altra banda, l’interès per l’espai es denota en la importància donada a la lectura entesa com a viatge a altres territoris, en l’atenció dedicada als intercanvis intel·lectuals, científics i materials entre els territoris i els beneficis materials, espirituals o de prestigi per cada territori o en el detall a l’hora de descriure la geoestratègia i les rutes entre orient i occident.

El llibre de R. Po-Shia Hsia amplia qualitativament el corpus de documentació referent a les missions a la Xina. Entre els projectes a destacar en aquest sentit cal citar Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies,[2] un catàleg que compila obres europees sobre Xina publicades entre 1550 i 1850, centrat en la bibliografia angloxona i francesa. El projecte “La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900”[3] on es localitzen, transcriuen, digitalitzen i publiquen en format web els documents escrits en castellà sobre Xina generats a la Espanya dels segles XVI al XIX. I el projecte “Archives des Missions Etrangères de Paris”,[4] que ha digitalitzat gran part de la documentació del centre.

R. Po-Shia Hsia, nascut a Hong Kong i educat a Gran Bretanya i Estats Units, seguí el suggeriment de l’arxiver Franz Karg per editar les cartes, fascinat per la comtessa i, com ella, per la lectura de les descripcions jesuïtes.[5] Sens dubte, el mateix fenomen de “serendipity” que marca la trajectòria de la comtessa i la importància de la lectura com a font de coneixement han tingut un paper molt destacat en l’elaboració d’aquest llibre.


[1] R. Po-Shia Hsia, The World of Catholic Renewal, 1540-1770, Cambridge: Cambridge University Press, 1998

[2] John Lust, Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies (London: Bamboo Publishing, 1992)

[3] La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900, http://www.upf.edu/asia, [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007]

[4] Archives des Missions Etrangères de Paris, http://archivesmep.mepasie.org/ [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007].

[5] Pel paper del llibre en les missions, veure, del mateix autor: “The Catholic Mission and Translations in China, 1583-1700,” in Peter Burke and R. Po-chia Hsia, eds., The Cultural History of Translation in the Early Modern World. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, pp. 39-51


LLEGIR MÉS...

月曜日

Recursos Instrumentals. Anàlisis de fonts documentals


L'anàlisi dels següents 5 punts permetran desenvolupar les dues regles bàsiques de l'anàlisi de les fonts primàries:

a) regla de l'espai i temps -necessitat de contextualitzar.
b) regla de les influències contextuals -necessitat de ser crítics amb els documents.

1. Obra o document. Quan es va crear. Format. Edicions. Detalls tipogràfics.
2. L'autor/a. Origen i moment de la creació. Intencions del document. Perquè l'autor ha triat una determinada manera d'escriure o narrar (prosa, diàleg, vers...). Coincidència o no entre autor i narrador. Com el document mostra o enmascara conceptes inherents a la biografia de l'autor (identitat, estament, gènere...). Si s'escau, finançament del text i dedicatòries.
3. Audiència. El document és d'ús personal? ha estat generat per l'administració? a qui s'adreça l'autor? Recepció segons el context històric de l'audiència objectiu del text. Recepció del text per l'audiència que no n'és l'objectiu.
4. Context. Com i perquè l'autor descriu o ignora aconteixements històrics contemporànis al text. Quins mites o ideologies l'autor recolça o ataca.
5. Estil. Des d'un punt de vista literari, quins recursos empra l'autor (metàfores, símils, alegories...). Aquí té un paper important l'anàlisi de la hermenèutica -el sentit exacte de les paraules- i la intertextualitat -relació entre diversos textos sigui general (entre diversos autors) o restringida (entre els textos d'un mateix autor) o autàrtica (d'un text amb ell mateix).

Com interpretar la font: 1. Plantejar una pregunta, molt delimitada, al text i que aquesta no predetermini la resposta; 2. Analitzar com aquesta pregunta connecta amb estudis previs del text; i 3. Deduïr què podem aportar de nou respecte els altres estudis (noves fonts, nova perspectiva, nova metodologia...)

Lectures recomanades per anàlisis de documents en recerca superior:
Judith Bell,
Cómo hacer tu primer trabajo de investigación, Gedisa, 2002.
Umberto Eco,
Cómo se hace una tesis, Gedisa, 2001.
Wood Gray, Historian's handbook, a key to the study and writing of history. Houghton Miffin, 1964.

Exercicis pràctics amb fonts primàries per secundària:
http://www.mdhs.org/teachers/worksheets.html
http://www.archives.gov/education/lessons/worksheets/
http://www.primarysourcelearning.org/tps/step1/workshop/2/m_a/psi/index.shtml

LLEGIR MÉS...

història del món modern-humanitats-barroc-Theatrum Mundi-lectures

El teatre barroc és una experiència multimèdia. Tots els avenços en escenografia aconseguits durant el renaixement es desenvolupen i la ciència i la tècnica permet la construcció d'escenaris, d'efectes visuals i sonors i també de continguts molt complexes com, per exemple, l'aparició des dels cels del Deus ex Machina. És durant aquest període quan el topos del Theatrum Mundi de Séneca aconsegueix el seu punt més dramàtic i patètic, com testimonien les obres de Calderon (Christian Andrés, La metáfora del «theatrum mundi»...). Tot aquest desplegament d'imatge, artifici i tècnica està al servei de l'interès polític de les monarquies que converteixen la vida quotidiana dels reis en un espectacle i generen el que es coneix com a arquitectura efímera, que només coneixem a través de la documentació gràfica i les descripcions documentals (José Luís Sancho y Gloria Martínez, Donde está el rey?, Gloria Martínez, Cortes del barroco.... )

LLEGIR MÉS...

金曜日

História del món modern-Humanitats-Barroc-lectures

El barroc és de dificil delimitació espaial i temporal. El mateix concepte de barroc com a EON -constant històrica- aportat per Eugeni d'Ors i el de PLEC de Gilles Deleuze -construcció de móns infinits dins del món finit actual creant plecs d'espai i temps, per exemple en El Quixot- pot evidenciar aquesta complexitat.
Alguns autors han destacat el caràcter entròpic del Barroc (O. Cornago, Nuevos enfoques sobre...) És a dir, el món basat en el pensament de l'Antiguitat clàssica i l'espiritualitat del cristianisme té tendència al caos. L'escenari del barroc és la resposta contrària a aquesta pròpia destrucció dels esquemes imperants fins aquell moment. La raó cartesiana, per exemple, té com a objectiu sotmetre el caos entròpic. O El Quixot, segons Foucault, té l'objectiu de desxifrar el món imposant la invenció d'allò llegit en els llibres.
Sovint el barroc com a resposta a la crisi del Renaixement s'ha equiparat a la postmodernitat com a resposta a la crisi de la modernitat. Les comparacions entre obres, personatges, arquitectura, etc. són moltes. Vegeu, per exemple, l'anàlisi de la intertextualitat a Toy Story i l'equiparació de Don Quixot amb Buzz Lightyear (Bruce R. Burningham, Walt Disney’s Toy Story as
Postmodern Don Quixote...
).

LLEGIR MÉS...

火曜日

Història del món modern-Aguirre, der Zorn Gottes


Aguirre, der Zorn Gottes
(1972) de Werner Herzog.

Un dels temes principals de la pel·lícula és la complexitat del procés de "fer la història". El cronista, el frare Gaspar de Carvajal, escriu la història com a representant de Déu a la terra, tot i que, significativament,
la crònica de Carvajal, emprada com a inspiració de la expedició de 1561 a la pel·lícula, en realitat recull l'expedició d'Orellana de 1541. Aguirre, el personatge, vol "fer història", capgirar la realitat existent a través de la recerca d'una cosa irreal. El director, Werner Herzog, permet que Aguirre tingui la seva pròpia història (diferent als fets reals) i així no només converteix els documents històrics en art.
El personatge central és Aguirre, la resta dels personatges són i (sobre)actuen com a personatges secundaris. Un dels elements que ens permet palesar aquest punt és el tractament de la mort.
Malgrat el gran número de morts, la càmara no s'hi entreté gens, ni en el patiment ni en la mort. Són morts quasi invisibles, igual que ho són els indis i els dards que disparen, i ho són perquè Aguirre és indiferent a aquestes morts, per això també ho és la càmara i més val fer deseparèixer els morts amb el canó que entretenir-se amb l'enterrament.
Comparteix protagonisme amb Aguirre el
paisatge. Això s'evidencia des de la primera escena -una de les més comentades de la història del cinema- un descens als inferns de la bogeria d'uns insignificants personatges amb un vestuari i escenificació de la jerarquia social completament fora de context enmig de la inmensitat de la selva i engollits per la boira i per la música "semihumana" del grup Popol Vuh: “Tengo una profunda fascinación y una sensación muy precisa por los paisajes irregulares y alucinantes… Los paísajes no entran en mi obra con una función decorativa o exótica. Por ejemplo, los paisajes de Aguirre. Allí estos tienen una vida profunda, una sensación de fuerza, una intensidad que no se encuentra en las películas hollywoodenses en donde la naturaleza tiene algo de artificial. Lo que muestro en Aguirre es el transcurrir del tiempo que pasa en relación con el transcurrir del agua, es la inmovilización del tiempo. Muestra a la naturaleza en un coma prolongado y una tierra que todavía no ha despertado. Muestro el delirio de todo un paisaje, que se infiltra poco a poco en el interior de los personajes y que termina en un delirio humano” (Werner Herzog. Cinema 75, # 198, mayo 1975). Per aquest interès en el paisatge, quan es planteja una pregunta sovint la camara troba la resposta enfocant l'entorn. I, en diverses ocasions, de la mateixa manera que una paraula repetida 1000 cops perd sentit, la imatge fixa en algun element de la natura -aigua, vegetació...-fa que tot perdi el seu sentit, com si la càmara tractés de filmar el buit per aconseguir que tot sembli irreal palesant la creixent bogeria del protagonista : “Busco encontrar o crear un vocabulario de imágenes nuevas en donde la realidad se convierta en irreal y visionaria, como por ejemplo… el barco en la cima de un árbol en Aguirre, la ira de Dios. Son cosas reales, pero en trance, similares a alucinaciones” (Werner Herzog. Cinema 75, # 198, mayo de 1975).
Una de les escenes més significatives és la darrera on la càmara circula entorn Aguirre. Per entendre el significat cal escoltar què diu moments abans el frare narrador-cronista quan explica com se li han begut la tinta. A partir d'aquest moment la història linial cristiana, on només hi ha un camí possible a fer, s'ha acabat i el protagonista perd definitivament el contacte amb la pròpia realitat històrica cohetània. Ara, la història només existeix entorn d'Aguirre i, potser en una alusió a la visió esfèrica de la història de Nietzsche, la càmara forma un moviment circular infinit del qual no en pot escapar ni ell ni el director. Aguirre qui és per Déu ("aquel que me siga tendrá riqueza, aquél que deserte...") el que els seus homes són per ell, aconsegueix regnar definitivament sobre el seu imperi i els seus vassalls en el moment que mort el redactor de la paraula de Déu.

Links de crítiques al film (links visitats l'abril de 1007): http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19990404/REVIEWS08/904040301/1023
http://www.rottentomatoes.com/m/aguirre_the_wrath_of_god/
http://www.timeout.com/film/77613.html
http://www.channel4.com/film/reviews/film.jsp?id=100264
http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,918983,00.html?internalid=atm100
Transcripció de l'autobiografia de K.Kinski en relació al rodatge de la pel·lícula.



LLEGIR MÉS...

土曜日

La imatge en moviment

Per entendre els origens de la fotografia cal conèixer la cambra fosca, la descomposició de la llum i el color o els experiments sobre la persistència retiniana i les il·lusions òptiques.

FOTOGRAFIA

PRECINEMA


INICIS DEL CINEMA
RECURSOS

LLEGIR MÉS...

日曜日

Cortez the killer



L'any 1975, Neil Young va incloure Cortez The Killer a l'àlbum Zuma, una cançó composada mentre estudiava història a l'institut i que va ésser prohibida a l'Espanya franquista per la crítica realitzada als conquistadors arribats a Amèrica després de Cristòfor Colom. El tema idealitza el món precolombí i presenta un Cortés que cerca el paradís, justament el que té Montezuma. A la setena estrofa hi ha una suposada referència a Malinche (no confirmada per N. Young) i, tot plegat, està inspirat en les cròniques indígenes. Precisament als cantares tristes, s'hi pot apreciar la importància de la cançó per fer persistir la història del poble mexica: "Sin recato son llevados Montelhuihtzin y Tlacotzin / con cantos se animaban unos a otros en Acachinanco / ah, cuando fueron a ser puestos a prueba allá en Cayoacan (Se ha perdido el pueblo mexica/ anònim). Pocs anys més tard, Neil Young inclouria a l'àlbum Rust Never Sleeps, un altre tema reivindicant el món precolombí, Pocahontas.
Més relacions entre música moderna i història: Hallowed Be Thy Name, de Iron Maiden, per la història medieval anglesa (d'històriques, a banda del nom, Iron Maiden també té, entre d'altres: "Run To The Hills" -la conquesta des de la visió dels indis i dels conqueridors-, "Sun And Steel", "The Trooper", "Invaders", "Como estáis amigos") ; Battle Of Evermore de Led Zeppelin, una història celta relacionada amb l'univers Tolkien; Avalon, de Roxy Music, on es troba el cos del rei Artur; Shambala, de Three Dog Night, que fa referència al regne mitològic perdut en els Himalayas... premi a qui citi més exemples...


"Cortez The Killer"

He came dancing across the water/With his galleons and guns/Looking for the new world/In that palace in the sun.

On the shore lay Montezuma/With his coca leaves and pearls/In his halls he often wondered/With the secrets of the worlds.

And his subjects/gathered 'round him/Like the leaves around a tree/In their clothes of many colors/For the angry gods to see.

And the women all were beautiful/And the men stood/straight and strong/They offered life in sacrifice/So that others could go on.

Hate was just a legend/And war was never known/The people worked together/And they lifted many stones.

They carried them/to the flatlands/And they died along the way/But they built up/with their bare hands/What we still can't do today.

And I know she's living there/And she loves me to this day/I still can't remember when/Or how I lost my way.

He came dancing across the water/Cortez, Cortez/What a killer.

LLEGIR MÉS...