Ressenya Noble Patronage and Jesuit Missions

Ronnie Po-chia Hsia, Noble Patronage and Jesuit Missions: Maria Theresia von Fugger-Wellenburg (1690-1762) and Jesuit Missioaries in China and Vietnam. Rome: Institutum Historicum Societatis Iesu, 2006 (SEGUEIX A LLEGIR MÉS)

El llibre de Ronnie Po-chia Hsia, catedràtic d’història a la Pennsylvania State University, recull, a la segona part, 151 cartes escrites entre la comtessa Maria Theresia von Fugger-Wellenburg i diversos corresponsals jesuïtes a Xina, Vietnam, França i Bohemia. La documentació del fons FA 1.2.148 de l’arxiu Fugger, de Dillingen és complementada amb correspondència de l’Archivum Romanum Societatis Iesu, i té una acurada transcripció amb anotacions biogràfiques i històriques. En la primera part del llibre el centenar de pàgines escrites per Po-shia fan ineludible la lectura de cada una d’aquestes cartes i permeten que cada una d’elles tinguin un gran significat per entendre la xarxa establerta entre la Europa catòlica del segle XVIII i les missions jesuïtes a Àsia.

Significativament, la paraula anglesa “serendipity”, que fa referència als avenços que es troben sense cercar-los però que no s’haguessin produït sense una visió oberta a allò inesperat, és emprada per l’autor per explicar com la comtessa s’embarca en el finançament de les missions a la Xina i com teixeix una relació d’amistat i mútua admiració que durarà gairebé tres dècades amb el seu principal corresponsal, Florian Bahr. Una acurada recerca de la família Fugger-Wellenburg ha permès a l’autor reconstruir la vida de la comtessa i apreciar com l’atzar, les casualitats i els sentiments i necessitats personals tenen un rol principal en el negoci i l’interès espiritual que representa la missió jesuïta a la Xina.

La mort d’una filla per la picada d’una serp i la mort de l’espòs generen la necessitat espiritual de la salvació de les ànimes dels éssers estimats. També activen la necessitat de la fugida a través de la lectura de les descripcions de l’Orient. I provoquen la necessitat de gestionar tot el patrimoni familiar. Una trobada fortuïta amb un grup de jesuïtes camí a la Xina permet canalitzar les tres necessitats i així la comtessa inicia una inversió econòmica a Orient per salvar les ànimes d’infants d’altres territoris i això li permetrà rebre descripcions personalitzades de territoris llunyans.

A partir de la vida de la comtessa, l’autor desgrana la història política, religiosa i econòmica de la Europa del segle XVIII, de la idiosincràsia de les missions jesuïtes a la Xina en aquest mateix segle i dels interessos comuns entre la cort europea i l’església. Del llibre cal destacar la cura amb que l’autor tracta els factors temps i espai. L’interès pel temps es palesa en l’atenció dedicada als canvis de percepcions d’Àsia per part dels europeus entre els segles XVII i XVIII, en l’evolució del significat del terme “devoció” segons les connotacions polítiques implícites a cada època –un tema treballat amplament a The World of Catholic Renewal, 1540-1770 on l’autor se centra en les relacions conceptuals entre confesionalització, Reforma catòlica i Contrareforma entre 1540 i 1770-,[1] en la transformació dels interessos dels jesuïtes i de les seves relacions amb la cort europea o en les modificacions al llarg del temps de la manera d’escriure i de llegir el gènere de les descripcions d’altres territoris. Per altra banda, l’interès per l’espai es denota en la importància donada a la lectura entesa com a viatge a altres territoris, en l’atenció dedicada als intercanvis intel·lectuals, científics i materials entre els territoris i els beneficis materials, espirituals o de prestigi per cada territori o en el detall a l’hora de descriure la geoestratègia i les rutes entre orient i occident.

El llibre de R. Po-Shia Hsia amplia qualitativament el corpus de documentació referent a les missions a la Xina. Entre els projectes a destacar en aquest sentit cal citar Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies,[2] un catàleg que compila obres europees sobre Xina publicades entre 1550 i 1850, centrat en la bibliografia angloxona i francesa. El projecte “La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900”[3] on es localitzen, transcriuen, digitalitzen i publiquen en format web els documents escrits en castellà sobre Xina generats a la Espanya dels segles XVI al XIX. I el projecte “Archives des Missions Etrangères de Paris”,[4] que ha digitalitzat gran part de la documentació del centre.

R. Po-Shia Hsia, nascut a Hong Kong i educat a Gran Bretanya i Estats Units, seguí el suggeriment de l’arxiver Franz Karg per editar les cartes, fascinat per la comtessa i, com ella, per la lectura de les descripcions jesuïtes.[5] Sens dubte, el mateix fenomen de “serendipity” que marca la trajectòria de la comtessa i la importància de la lectura com a font de coneixement han tingut un paper molt destacat en l’elaboració d’aquest llibre.


[1] R. Po-Shia Hsia, The World of Catholic Renewal, 1540-1770, Cambridge: Cambridge University Press, 1998

[2] John Lust, Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies (London: Bamboo Publishing, 1992)

[3] La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900, http://www.upf.edu/asia, [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007]

[4] Archives des Missions Etrangères de Paris, http://archivesmep.mepasie.org/ [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007].

[5] Pel paper del llibre en les missions, veure, del mateix autor: “The Catholic Mission and Translations in China, 1583-1700,” in Peter Burke and R. Po-chia Hsia, eds., The Cultural History of Translation in the Early Modern World. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, pp. 39-51