木曜日

Història del Món Modern. La tragèdia dels comunals. Com actuar en una situació de competència


L'ús històric dels comunals ha generat un intents debat a partir de l'article de Garrett Hardin a la revista Science, on qualificà els comunals com a "tragèdia". L'article es considera que és "seminal", és a dir, a partir d'ell s'han derivat infinites branques de discusió que han generat articles o llibres a favor, en contra o matitzant la qüestió. Les interpretacions, sovint molt polititzades, han derivat en propostes de sol·lucions relacionades amb la teoria de jocs (le matemàtiques aplicades a les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions, que ha estat emprada, per exemple, durant la Guerra Freda per calcular estratègies militars i a la qual John Nash -el matemàtic representat a la pel·lícula A beautiful mind- va contribuir decisivament). El dilema del pressoner és la teoria de jocs més addient per veure una situació de competència i comparar-la amb el cas dels usos comunals.

Vegeu un article sobre la tragèdia dels béns comunals a Libertad Digital (més informació sobre Libertad Digital a Rebelión.org). L'article defensa les teories de Garret Hardin i l'opció per la propietat privada. La filiació de la revista ens permet apreciar la politització que es fa del tema.

A l'enllaç el dilema dels comunals podem llegir l'article original de Garret Hardin i una rèplica posterior de Beryl Crowe.

La relació entre la tragèdia dels comunals i el dilema dels presoners ens permet apreciar com actuen les persones davant una situació de competència. el dilema pot ser aplicat a qualsevol situació com les pesqueries o la guerra de sexes.

Vegeu també la relació entre l'aprofitament comunal i el desenvolupament sostenible.

LLEGIR MÉS...

日曜日

Història del Món Modern. Recursos a la web

Recursos a la web per història moderna.

LA RECERCA A TRAVÉS D’UN BUSCADOR
Al cercar a través d’un buscador a Internet cal tenir pressent que la informació s’ha d’avaluar tal i com recomanen les guies de navegació, adequats pels pocs iniciats en navegació:
http://www.lib.calpoly.edu/infocomp/modules/index.html; http://www.sc.edu/beaufort/library/pages/bones/bones.shtml;
http://www.eduteka.org/pdfdir/ListaChequeo1.pdf

Fent la prova de buscar a través d’un gran buscador com GOOGLE i en anglès, a partir de “early modern history”, els resultats són molts, dispersos i de diferent qualitat, entre aquests destaquem:
Relació de recursos, no sempre comentades:
http://www.earlymodernweb.org.uk/emr/
Relació de recursos, no sempre comentades:
http://www.fordham.edu/halsall/mod/modsbook03.html
Relació de recursos comentats:
http://www.besthistorysites.net/EarlyModernEurope.shtml

EL BIBLIOTECARI DIGITAL
Per navegar d’una forma coherent el millor és partir d’un BIBLIOTECARI DIGITAL que es pot trobar en una pàgina personal o institucional:
Per història recomanem:
http://www.digital-librarian.com/history.html.
Una de les guies més ben construïdes és la del professor d’història contemporània de la UAB Esteban Canales, on s’ofereix un comentari crític de diferents pagines i, d’aquesta manera, s’evita navegar d’una forma indiscriminada a través dels grans buscadors:
http://seneca.uab.es/historia/enpri.htm; en el mateix sentit, és recomanable la pàgina de la Universitat Complutense de Madrid: http://www.ucm.es/BUCM/ghi/histor.htm#conte; i la crítica a les pàgines d’història, en castellà, a la web: http://www.educahistoria.com

BASES DE DADES
També és recomanable partir de la web de l’alguna institució, per exemple, a partir de la web de la biblioteca de la UAB
http://www.bib.uab.es/ es pot accedir a diferents bases de dades.
Podeu trobar informació sobre les bases de dades de la UAB al següent article publicat per la Revista HMiC (p.211) :
http://seneca.uab.es/hmic/2005/HMIC2005.pdf

Entre les bases de dades accessibles a través de la biblioteca de la UAB recomanen el FONS D’HISTÒRIA LOCAL Base de dades sobre historia local de Catalunya, només ofereix informació bibliogràfica:
http://www.diba.es/fonshl/fonshl.htm; més informació sobre bibliografia d’història moderna al projecte recent modernitas: http://161.111.141.93/modernitas/quees.htm

I, especialment, recomanem el JOURNAL STOR, que permet l’accés a articles de revistes especialitzades i indexades (només accessible a través de la web d’institucions subscrites (per tant, cal configurar l’accés remot des de casa per accedir a la web de la UAB):
http://www.jstor.org/

REVISTES DIGITALS
Des de la web de la biblioteca també es pot accedir a les revistes d’història moderna publicades a la UAB, Manuscrits i Revista HMiC. Tot i que per accedir als articles de la Revista Manuscrits de la Unitat d’història moderna de la UAB el més fàcil és connectar-se a dialnet:
http://dialnet.unirioja.es/ es un projecte de la Universitat de la Rioja i ofereix informació bibliogràfica i accés a alguns articles complets.
Per la seva banda, la Revista del Departament d’història moderna i contemporània de lal UAB, Revista HMiC té la següent direcció:
http://seneca.uab.es/hmic/
A nivell internacional recomanem la revita Journal of Earlu Modern History:
http://www.hist.umn.edu/~jemh/ amb els articles accessibles a través del JSTOR.



LLIBRES I TEXTS ELECTRÒNICS
Els grans buscadors també ofereixen accés a llibres antics, per exemple, a partir del buscador de llibres de google es poden trobar diferents llibres sencers d’història moderna:
http://books.google.com/
La recerca de llibres i text electrònics es pot complementar amb:
http://www.archive.org/index.php
http://www.cervantesvirtual.com/
http://gallica.bnf.fr/

VÍDEOS
De la mateixa manera el buscador Google també permet l’accés a vídeos, on podeu trobar, per exemple, les entrevistes Conversations with history de la Universitat de Berkeley:
http://video.google.com

LLISTES DE DISTRIBUCIÓ
Per últim recomanem una llista de distribució que permet l’interncanvi directe entre especialistes a
http://www.h-net.org/ trobem informació general sobre humanitats, convocatòries a congressos, grups de discussió, ressenyes, etc.

LLEGIR MÉS...

火曜日

Història del Món Modern. La transició demogràfica

A la fotografia veiem Edward Jenner metge rural anglès qui probà la vacuna contra la verola el 1776. Un moment cabdal en la història de la verola és la seva arribada a Amèrica, on causa una veritable catàstrofe demogràfica entre les poblacions indígenes. No serà fins el segle XVIII quan s'administrarà de forma eficaç la vacuna contra aquesta malaltia. Per aquest tema és interesant la expedició a Amèrica de Francesc Xavier Balmis per difondre-hi la vacuna. Verola, peste, disenteria, tifus, sífilis... van ser algunes de les malalties que ompliren l'escenari del món modern. La lluita contra la malaltia inicia una disminució de les tases de mortalitat vers el segle XVIII. És l'inici de la demoninada Transició Demogràfica (més informació sobre el model demogràfic).
Segons el model de la transició demogràfica als països subdesenvolupats hi ha una explosió demogràfica (baixa la mortalitat i al cap de molt temps comença a baixar la natalitat). A molts llocs encara no s'ha produit aquest descens de la natalitat i per això la població segueix creixent. Per molts estudiosos el creixement de la població als països subdesenvolupats és el pitjor problema del món. Què cal fer? cal deixar que morin els nens de les poblacions explosives? on cal actuar, sobre la planificació familiar o sobre els factors socioeconòmics? En aquest article de David Werner et altri es tracten de resoldre aquestes preguntes

LLEGIR MÉS...