História del món modern-Humanitats-Barroc-lectures

El barroc és de dificil delimitació espaial i temporal. El mateix concepte de barroc com a EON -constant històrica- aportat per Eugeni d'Ors i el de PLEC de Gilles Deleuze -construcció de móns infinits dins del món finit actual creant plecs d'espai i temps, per exemple en El Quixot- pot evidenciar aquesta complexitat.
Alguns autors han destacat el caràcter entròpic del Barroc (O. Cornago, Nuevos enfoques sobre...) És a dir, el món basat en el pensament de l'Antiguitat clàssica i l'espiritualitat del cristianisme té tendència al caos. L'escenari del barroc és la resposta contrària a aquesta pròpia destrucció dels esquemes imperants fins aquell moment. La raó cartesiana, per exemple, té com a objectiu sotmetre el caos entròpic. O El Quixot, segons Foucault, té l'objectiu de desxifrar el món imposant la invenció d'allò llegit en els llibres.
Sovint el barroc com a resposta a la crisi del Renaixement s'ha equiparat a la postmodernitat com a resposta a la crisi de la modernitat. Les comparacions entre obres, personatges, arquitectura, etc. són moltes. Vegeu, per exemple, l'anàlisi de la intertextualitat a Toy Story i l'equiparació de Don Quixot amb Buzz Lightyear (Bruce R. Burningham, Walt Disney’s Toy Story as
Postmodern Don Quixote...).