L'any 1975, Neil Young va incloure Cortez The Killer a l'àlbum Zuma, una cançó composada mentre estudiava història a l'institut i que va ésser prohibida a l'Espanya franquista per la crítica realitzada als conquistadors arribats a Amèrica després de Cristòfor Colom. El tema idealitza el món precolombí i presenta un Cortés que cerca el paradís, justament el que té Montezuma. A la setena estrofa hi ha una suposada referència a Malinche (no confirmada per N. Young) i, tot plegat, està inspirat en les cròniques indígenes. Precisament als cantares tristes, s'hi pot apreciar la importància de la cançó per fer persistir la història del poble mexica: "Sin recato son llevados Montelhuihtzin y Tlacotzin / con cantos se animaban unos a otros en Acachinanco / ah, cuando fueron a ser puestos a prueba allá en Cayoacan (Se ha perdido el pueblo mexica/ anònim). Pocs anys més tard, Neil Young inclouria a l'àlbum Rust Never Sleeps, un altre tema reivindicant el món precolombí, Pocahontas.
Més relacions entre música moderna i història: Hallowed Be Thy Name, de Iron Maiden, per la història medieval anglesa (d'històriques, a banda del nom, Iron Maiden també té, entre d'altres: "Run To The Hills" -la conquesta des de la visió dels indis i dels conqueridors-, "Sun And Steel", "The Trooper", "Invaders", "Como estáis amigos") ; Battle Of Evermore de Led Zeppelin, una història celta relacionada amb l'univers Tolkien; Avalon, de Roxy Music, on es troba el cos del rei Artur; Shambala, de Three Dog Night, que fa referència al regne mitològic perdut en els Himalayas... premi a qui citi més exemples...
He came dancing across the water/With his galleons and guns/Looking for the new world/In that palace in the sun.
On the shore lay Montezuma/With his coca leaves and pearls/In his halls he often wondered/With the secrets of the worlds.
And his subjects/gathered 'round him/Like the leaves around a tree/In their clothes of many colors/For the angry gods to see.
And the women all were beautiful/And the men stood/straight and strong/They offered life in sacrifice/So that others could go on.
Hate was just a legend/And war was never known/The people worked together/And they lifted many stones.
They carried them/to the flatlands/And they died along the way/But they built up/with their bare hands/What we still can't do today.
And I know she's living there/And she loves me to this day/I still can't remember when/Or how I lost my way.
He came dancing across the water/Cortez, Cortez/What a killer.
4 件のコメント:
Me dispongo a citar a un conocido grupo musical que tiene todo un LP que trata sobre la temática americana, sobretodo el tema de la conquista referido anteriormente en post. El grupo en cuestión es Mago de Oz y su disco es "Gaia" que tiene canciones y explicaciones aparte dentro del libreto del disco.
Fdo. Andrés
Em voldria afegir al debat sobre grups musicals que tracten el tema de la colonització d'Amèrica i el món indígena amb una referència poc coneguda. Es tracta del grup argentí Todos Tus Muertos (TTM). Aquest grup a l'estat espanyol no ha estat gaire seguit tot i que el segell basc Esan Ozenki, actualment subsumit dins del segell Metak (http://www.musikametak.com),produíi distribuí tres dels seus àlbums més significatius (Dale aborigen, Argentina te asesina i
El camino real). Els inicis del grup se situen dintre del context del moviment punk argentí de mitjans dels anys vuitanta. El seu so ha anat evolucionant progressivament però cap al ragga, el dub i el reggae. Ideològicament estam davant un grup molt compromès en la defensa dels drets individuals i col·lectius, per exemple, el cas de les comunitats indígenes, oposat a qualsevol tipus d'explotació de l'home per l'home. Això es tradueix en les seves lletres en una crítica, al sistema capitalista-fase imperialista, en general, i als intents de control i submissió dels pobles llatinoamericans al llarg de la història, en particular. Això fa esment tant a les dictadures militars dels anys seixanta, setanta i vuitanta del segle XX, en el cas argentí la de Videla, com a la dominació imperial española i portuguesa d'Època Moderna. En aquest sentit, voldria fer la reflexió de que, si bé són situacions molt distants en el temps i en els protagonistes, tenen certs punts mínims de contacte, encara que sigui per analogia. Això s'expressa en processos d'estatlització, en l'impacte sobre les comunitats indígenes (a l'Època Moderna amb el brutal descens demogràfic de caràcter epidemiològic i durant les dictadures amb les privatitzacions dels espais comunals), en formes econòmiques experimentals (a l'Època Moderna amb la mita i l'encomienda i durant les dictadures amb el neoliberalisme de l'Escola de Chicago), ... Amb això només vull donar peu a la reflexió i fer pensar que la història no només serveix per conèixer de manera erudita i elitista el passat sinó per entendre el present i, sobretot, per projectar aquests coneixements cap al futur. Ara bé, això només és un exercici per fomemtar el debat i hauriem d'evitar caure en simplificacions i en històries ficció. Per això, per davant de tot, rigor històric. Sobre el grup, val a dir que tot i fer molt de temps que no treuen cap disc, encara estan en actiu.
Lletres significatives:
"Torquemada"
Todos estos años nos hicieron sufrir
El futuro no está escrito
No te empieces a reír
Tu estúpida melodía es criminal
Lascera la atmósfera pudriéndola
Lastima tu cerebro que quiere escapar
Y me ahogo y me ahogo y todo lo que toco se vuelve lodo
Y me ahogo y me ahogo pero no como en carnicerías Coto.
Torquemada!
Tomas de Torquemada asesina con sangre bautiza
Toda América Latina con la impotencia
Y también con el odio de toda mi gente que quedó
en el oprobio indio negro con religión de blanco
negro zambo con bozal y candado
nuestra civilización quiere ser exterminada
mucha piel india con cabeza blanca y no me digas
que esto no te espanta ver a tu propio hermano
sujetar contra vos el palo.
En la miseria no se puede pensar.
En la enfermedad no se puede bailar
Mientras tu madre se psicoanaliza
seguro que este año te lleva a Ibiza,
a París, a Madrid o a Urquiza.
Viene a contarme que se ríe la monalisa.
"Turbulentas tinieblas"
Masacre!!
Turbulentas tinieblas
sin lugar para respirar ideas
aunque maten nuestra palabra
nuestro olor los infectará siempre.
Nuestros cuerpos contaminados
reflejan su pureza
su cultura nos destruye
sus desechos nos asfixian.
Mentes indígenas
anticiparon el exterminio
sentís los espíritus revolucionarios
que yacen asesinados bajo tus pies
Retorcerse
Deslizaré la burbuja de la muerte
dentro de tu sangre.
Discografia:
Todos Tus Muertos, 1988
Nena de Hiroshima, 1990
Dale aborigen, 1992
Argentina te asesina, 1996
Subversiones, 1997
El camino real, 1998
Videoclip ("Dignidad")
http://www.youtube.com/watch?v=FdjJ4q7g0LA
Pàgines a la xarxa:
http://www.angelfire.com/ma/TodosTusMuertos/
http://www.todostusmuertos.com.ar/
Joan Tomàs Martínez
Hola,
Soc un alumnde del teu grup de Metodes i voldria fer-te una consulta enr elació a les conferències i, de pas, fer-la extensiva a la resta de companys. El meu cas és el següent: Soc un alumne de Contemporania i m'es impossible d'assistir a les conferències que ens vas indicar, no em fa res saltar-me alguna classe però a la majoria em fan firmar! La meva proposta és si et podem fer igualment una ressenya de dues conferències però de contemporania, que es duran a terme el divendres de 10 a 13 a la sala de graus i no interfereixen en l'horari acadèmic.
Moltes gràcies per endavant,
Pol Guàrdia - littlepol6@hotmail.com
Dins l’ampli món musical, probablement siguin les diverses i heterogènies bandes integrades dins l’extens gènere del metal les que més recurrentment se serveixen de la història per fonamentar les lletres dels seus treballs. M’agradaria citar només alguns noms representatius d’aquest fenomen: dins de la branca popularment coneguda com a “heavy” tindríem grups prou consolidats com els alemanys Grave Digger o els nord-americans Virgin Steele. Mentre que els primers han treballat una gran diversitat de temàtiques històriques (la caceres medievals de bruixes en l’àlbum titulat "Witch Hunter", les batalles de l’Escòcia baixmedieval a "Tunes of War", l’orde cavalleresca dels Templers a "Knights of the Cross", el temps artúric a "Excalibur", o, més recentment, els temps bíblics a "The Last Supper", entre d’altres qüestions més aviat mítiques), els segons s’han centrat sobretot en temàtiques clarament mitològiques, especialment gregues (àlbums conceptuals com "Invictus", o l’extens treball de "The House of Atreus"). Seguint en aquest estil musical, però amb una tendència més extrema i simfònica, tindríem els germànics Haggard i els In Extremo. Els primers se centraren en l’Europa medieval de Michel de Nostredame en l’àlbum "And Thou Shalt Trust... The Seer", disc que es complementà amb el posterior "Awaking the centuries". Posteriorment tragueren al mercat l’"Eppur si Muove", inspirat en la vida de Galileu Galilei i en la seva situació després de defensar el model heliocèntric. Els segons parteixen, en certa manera, de l’idea dels grups ja esmentats, però arriben encara més lluny. Aquests alemanys es defineixen a si mateixos com a joglars que interpreten antics cants trobadorescos. I, certament, algunes cançons arriben a superar els mil anys d’antiguitat: algunes daten dels segles VIII, XII i XIII, tot i que també en tenen dels XIV i XV.
En un estil totalment diferent, més proper al trash metal, trobaríem grups com els Nailbomb o els controvertits Brujeria. Ambdós destaquen per unes lletres cruentes i iròniques que, de manera similar a la temàtica dels grups punk, propugnen la defensa dels drets de les col•lectivitats indígenes llatinoamericanes envers l’explotació imperialista del món occidental.
Finalment, tot i que no es poden considerar grups de metal i que la seva opinió sovint és molt controvertida, cal assenyalar l’existència de bandes com Der Blutharsch o Mz. 412. Ambdues agrupacions, situades a mig camí entre l’ambient, el folk i el rock gòtic marcial, se serveixen dels valors nihilistes i feixistes dels anys 30 per fonamentar les seves peces. Més enllà de l’opinió que ens mereixin, resulta històricament interessant observar com empren “samplers” musicals i de veu de l’Alemanya nazi en les seves cançons.
Oriol López Guimet
コメントを投稿