火曜日

Àustries. Tema 5. Política exterior.

Testament de Carles: Facsímil i transcripció (html) del testament i el codicili de Carles.

Instruments de política exterior: Bernardino de Mendoza (1541?-1604) director red d'espionatge al servei del rei; Serveis secrets de Felip II a Berberia, revista Historia Digital, any 2001, número 1; Biografia embaixador Juan de Idiaquez (de l'any 1932)

La rebel·lió als Països Baixos: Pàgina de la Universitat de Leiden dedicada a la Guerra de Flandes (la versió en espanyol és inclompleta).

Política exterior: Nord d'Àfrica, Batalla de San Quintín,

Llegenda Negra: Imatge d'Espanya/Felip II.

Esquema. Tema 5. La Monarquia i Europa. La forja de l'imperi i instruments de política exterior. la rebel·lió dels PPBB.
1. Pensament polític (4 principis ideologico-religiosos i 6 principis político-militar) i Instruments de la política exterior ( Diplomàcia moderna (embaixades permanents, la tractadística política, les ambaixades temporals, la diplomàcia secreta -espionatge i l'espia mayor del reino) y estructura administrativo-militar ( Estat i exèrcits. Administració militar. L'exèrcit dels àustries (evolució, composició, comunicacions, tècniques de combat, l'armada...)
2. Interesos i directius de la política internacional (interesos dinàstics i religiosos, condicionants geopolítics i geoeconòmics, prioritats a. Espanya. b. Mediterrani. c. nord d'europa. d. epicentre militar als PPBB.
3. Grans àmbits de la política inernacional.
3.1. Carles I a. Portugal. b. Imperi Turc. c. França. d. Imperi Germànic.
3.2. Felip II a. Portugal. b. Anglaterra. c. França. d. Imperi Turc. e. PPBB.
4. Imatge, llegenda negra.

LLEGIR MÉS...

木曜日

Àustries. Tema 4. Societat i estat als primers àustries. Moviments contestataris.


Carles V.
Especial Vè Centenari de Carles Vè a Cervantes Virtual amb recursos web, entrevistes, articles, etc.
Texte íntegre de l'informe de la Real Academia de la historia sobre l'ensenyament de història, crítica al País-Debates, crítica dels signants de la Declaració de Barcelona.
Comentari bibliogràfic de Carles Vè, comentari a les obres de Brandi, Rassow, Menendez Pidal, etc.
Carles Vè a Internet, recull d'enllaços.

Simbologia a través de l'etiqueta i el cerimonial per reforçar l'autoritat monàrquica, mostra com la cort adoptà l'etiqueta borgonyesa, molt rígida i amb tendència a separar la figura del rei del resta d'individus per acostar al rei més a Déu que a la figura humana.

Carles V, la persona i l'ideari, per Joseph Pérez.

Carles V i la cervesa, article divulgatiu entorn Carles V com a introductor de la cervesa a la península.

Moviments contestataris: comunitats de Castella.
Comentari bibliogràfic.
Cronologia.
Selecció de documents de les comunitats.
Comentari al quadre de Gisbert (a dalt), per entendre com al segle XIX es forma un imaginari de la història i perquè el quadre sobre les comunitats de Castella triomfa en un moment concret.


Esquema tema 4:

1.El Govern central de la monarquia (esquema dossier).
2. Les Delegacions del govern dels Àustries al Principat (esquema dossier).
3. La figura del rei. La idea imperial de Carles V (historiografia, Brandi, Rassow, Menendez Pidal...); el Vè Centenari del naixament. La figura dels Secretaris.
4. La Cort dels Àustries (etiqueta borgonyesa).
5. Les Comunitats de Castella (etimologia, esdeveniments, sociologia, programa i ideari, historiografia)
6. Les Germanies (etimologia, esdeveniments, sociologia agermanats, programa i ideari, historiografia).

LLEGIR MÉS...

Àustries. Tema 3. Conflictivitat (civil, criminal, antifiscal, antimilitar, social...).


Revoltes:
Els angelets de la terra
Bandolerisme moresc a Andalucia.
Faida i bandolerisme a Catalunya.
Inventari de poesies de bandolers, la creació literària del bandoler explica, en part, perquè un fenòmen més feudal que social, com explica X. Torres i Sans, adquireix un caràcter popular i trascendeix en el temps.

Delinqüència:
Recull bibliogràfic sobre delinqüència i conflictes a la España Moderna.
Penes per a delinqüents a la España moderna. Llibre de R. Pike on es detalla les penes a galeres, a les mines d'Almadén, els presidis del Nord d'Àfrica i al Caribi, etc.
Crim i societat a Sevilla, llibre de M.E. Perry.
Novel·la Rinconete y Cortadillo de Cervantes, on l'autor retrata la organització de la delinqüència a Sevilla a través del personatge de Monipodio qui divideix els lladres per districtes. Extractes: "Finalmente, exageraba cuán descuidada justicia había en aquella tan famosa ciudad de Sevilla, pues casi al descubierto vivía en ella gente tan perniciosa y tan contraria a la misma naturaleza (...)"; "A Rinconete el Bueno y a Cortadillo se les da por distrito, hasta el domingo, desde la Torre del Oro, por defuera de la ciudad, hasta el postigo del Alcázar, donde se puede trabajar a sentadillas con sus flores (...)". Sevilla també és escenari d'alguns contactes amb la delinqüència per don Pablos a El Buscon de Quevedo, o pel pare de Guzmán de Alfarache de l'autor Mateo Alemán.
La mentalitat justiciera a la Espanya moderna.
Justícia i crim a Catalunya.

Marginació:
Dona, conflictivitat i justicia, a l'article s'aborda el sexisme a la justícia moderna.
Marginació social a la Sevilla del XVI.
Els sense papers a Catalunya els segles XVI i XVII. Al capítol 2 s'explica la identificació, injustificada i propagandística, que feien les autoritats entre immigrants-delinqüència-bandolers-hogonots.

Desigualtats jurídiques:
La hidalguia universal a Bizkaia, un exemple de les diferents característiques jurídiques i d'estructura social entre els diferents àmbits de la geografia peninsular. Per més informació, veure: La lucha de bandos en el País Vasco: de los Parientes Mayores a la Hidalguía Universal : Guipúzcoa, de los bandos a la provincia (siglos XIV a XVI) / coord. por José Ramón Díaz de Durana Ortiz de Urbina, 1998, ISBN 84-8373-085-5.

Conflictivitat social:
Exemple dels litigis a Olesa, conflictes d'evasió fiscal, conflictes entre viles (Olesa vs Viladecavalls), delinqüència comuna, etc.

Esclavisme:
L'esclavisme a l'època de Carles Vè.

Esquema Tema 3 (Societat i conflictivitat social):
1. Desigualtats socials (jurídiques, econòmiques, origen religiós avantpassats)
2.Diversitats geogràfiques (hidalguia universal de la franja cantàbrica)
3. Jerarquies socials (estaments privilegiats, complexitats món urbà, diferencies món rural, minories i marginats...)

4. Conflictivitat social
4.1. General civil i criminal (la dificultat de definir delinqüència, el cas de la delinqüència a Sevilla, justícia i crim a Barcelona, bandolerisme moresc a Andalusia, bandolerisme català -causes (tesis de Braudel, Reglà i X. Torres), sociologia del bandolerisme, bandolerisme de muntanya o de pla, de ciutat o rural, immigració francesa i bandolerisme...
4.2 Conflictivitat antifiscal i antimilitar. El cas del Angelets de la Terra, la Revuelta de la Sal de Bizkaia...
4.3. Conflictivitat entre classes socials.

LLEGIR MÉS...