història del món modern-humanitats-barroc-Theatrum Mundi-lectures

El teatre barroc és una experiència multimèdia. Tots els avenços en escenografia aconseguits durant el renaixement es desenvolupen i la ciència i la tècnica permet la construcció d'escenaris, d'efectes visuals i sonors i també de continguts molt complexes com, per exemple, l'aparició des dels cels del Deus ex Machina. És durant aquest període quan el topos del Theatrum Mundi de Séneca aconsegueix el seu punt més dramàtic i patètic, com testimonien les obres de Calderon (Christian Andrés, La metáfora del «theatrum mundi»...). Tot aquest desplegament d'imatge, artifici i tècnica està al servei de l'interès polític de les monarquies que converteixen la vida quotidiana dels reis en un espectacle i generen el que es coneix com a arquitectura efímera, que només coneixem a través de la documentació gràfica i les descripcions documentals (José Luís Sancho y Gloria Martínez, Donde está el rey?, Gloria Martínez, Cortes del barroco.... )