Recursos Instrumentals. Tipus de text

A banda de l'article científic, existeixen diversos tipus de texts per a la comunicació científica.

• La ressenya. Té com a objectiu informar d'una novetat editorial. Pot ser descriptiva o crítica i consta de les següents parts:

1. Encapçalament: cita bibliogràfica completa del llibre.
2. (part objectiva) Resum de l'obra. Condensar el contingut del treball destacant-ne els aspectes principals i ha de contenir la definició del tema, la hipòtesis central de l'autor i les idees essencials del mateix.
3. (part crítica) Contextualitzar l'autor en referència a la seva trajectòria professional i personal. Contextualitzar l'obra en referència a d'altres del mateix tema o línia historiogràfica, especificant si té influències o ha influenciat d'altres autors i obres.

En qualsevol cas, només s'aprén a fer ressenyes llegint ressenyes:

Exemples de ressenyes científiques:
Ressenya J.Anton Pelayo
Ressenya J.M. Fradera
Ressenya M. Jiménez Sureda
Ressenya Marta Rizo
Ressenya Fernando Delage

Exemples de ressenyes literàries:
Ressenya George Orwell
Ressenya Babelia, el pais "Frustración en la celda
Ressenya El edificio... a Qué leer
Ressenya D. Clowes a Qué leer
Ressenyes de llibres a El Mundo

Exemple de crítiques cinematogràfiques:
Crítica Takashi Miike, a Dirigido por

• Les comunicacions. El tema és similar al dels articles però la informacio és preliminar. Les comunicacions es presenten en congressos i, sovint, cal fer-ne una exposició oral. Per assabentar-se dels congressos existeixen webs que ho anuncien. Per exemple, H-Net. Per fer una exposició oral es recomana fer: una presentació integrant (15%), un desenvolupament progressiu (70%) i un resum sorprenent (15%).
  
• Articles de revisió o estat de la qüestió. Reuneixen, analitzen i discuteixen informacions ja publicades.
• Assaig. És la defensa des del punt de vista personal i subjectiu d'un tema sense aparell documental. La paraula assaig prové del verb assajar que significa probar. Esdevé una forma d'escriptura al segle XVI arran les obres de Montaigne (1533-1592). A diferència de l'estat de la qüestió l'assaig incorpora el nostre judici entorn una informació o autor.