火曜日

Recursos Instrumentals. Normes de transcripció de documents





NORMES DE TRANSCRIPCIÓ

Les normes de transcripció són diverses i cada autor pot adoptar la que cregui més convenient, amb la única condició que, al inici del treball, faci una declaració de les seves pròpies normes. Les normes generals són:

RESPECTE ESCRUPULÓS DEL TEXT.


Indicar amb barres rectes el foli ll2v.
Desenvolupament de les abreviatures.
Regularització de l'ús de les majúscules.
Regularització de la u i de la v.
Regularització de la i i de la j.
Adopció de l'accentuació, apòstrof o guionet, si s'escau, actual.
Indicar entre claudàtors [] les paraules que manquen i, si en tenim dubtes, indicar amb un signe d'interrogació [?].
Indicar entre parèntesi i claudàtors allò il·legible ([]).
Indicar entre parèntesis angulars <> allò que sobre al text (sil·labes o paraules repetides)
Indicar entre barres // els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies.

Comentari crític a peu de pàgina:
En nota indicar ampliacions o reduccions respecte les traduccions o l'original.
En nota indicar erudiccions d'identificació de personatges, d'autors o d'obres o d'errors històrics de l'autor.

Les citacions dins l'article.
Quan afegim citacions textuals dins un article cal seguir les normes d'edició de cada publicació. En general, les cites textual curtes (menys de quaranta paraules) s'escriuen entre cometes integrades al text. Les cites textuals llargues (més de quaranta paraules) s'escriuran iniciant una nova línia amb un sagnat normal de l'esquerra durant tota la cita.

Un exemple de transcripció alternatiu: http://www.uco.es/investiga/grupos/hisalem/html/eshimo/normas_edicion_transcripcion.php


El BSM (Blurred Shape Model-Model de Forma Difusa)
Investigadors del Centre de Visió per Computador de la UAB estan desenvolupat un sistema pel reconeixement automàtic de documents manuscrits. El BSM permet llegir manuscrits antics, deteriorats o de difícil lectura, partitures musicals o planos arquitectònics.

Tipus de lletres a l'època moderna
Es feien servir les lletres la humanística rodona, la itàlica, bastardilla o humanística cursiva (inclinada vers la dreta, emprada pels documents cults), la cortesana i la procesal (derivada de la cortesana emprada pels notaris fins el segle XVII).

Cortesana, procesal i itàlica
La escritura humanística

LLEGIR MÉS...

金曜日

Recursos Instrumentals. Recerca als arxius




Pares. Portal de Archivos Españoles Portal del Patrimoni Documental Espanyol que recull la documentació dels següents arxius:



BC. Biblioteca de Catalunya.
Inclou, entre d'altres, incunables, llibres del segle XVI i XVII i del Segle d'Or de la literatura castellana. El catàleg de la BC conté els documents que formen part de la col·lecció de la BC (monografies, publicacions periòdiques, partitures, enregistraments sonors i audiovisulas, mapes, gravats, estampes, etc.); El catàleg de l'inventari de fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la BC inclou pergamins i fons documentals de l'Arxiu Històric de la BC. El catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya
conté els documents impresos des dels inicis de la impremta fins el 1900 conservats en biblioteques de Catalunya (biblioteques que en formen part).

AHCB. Arxiu històric ciutat de Barcelona.
Inclou, entre d'altres, la documentaicó produïda pels òrgans de govern de la ciutat des de la creació del règim municipal de Barcelona a mitjan segle XIII i fins el primer terç del segle XIX. A destacar el fons de l'Arxiu Medieval i Modern. Inclou els següents fons:
  • 1. Fons Municipal (1. A Pergamins i 1. B Consell de Cent i 1.C Consellers). Fins 1714.
  • 1. D Ajuntament borbònic. A partir de 1714.
  • 1. E Administració del Pa i la Carn (XIV-XX)
  • 1. G Manuscrits Municipals
  • 1. H Taula de Canvi
  • 1. I Consolat de Mar
  • 1.J Cadastre
  • 1. L Sanitat
  • 1. M Diversos
  • 2. Fons Gremial
  • 3. Arxiu del veguer i del corregidor
  • 4. Fons notarial
  • 5. B Arxiu Patrimonial
  • 5. C Fons Comercial
  • 5. D Documentació personal
  • 5. E Diversos
  • 6. Arxius Institucionals
  • 7. Al·legacions Jurídiques
  • 8. Manuscrits
ANC. Arxiu Nacional de Catalunya. Conserva el patrimoni documental de Catalunya, especialment la documentació de l'administració de la Generalitat (segle XX) i, com a arxiu històric, conserva fonts d'empreses (a partir del segle XVIII), de l'Administració Reial i Senyorial (segles XVI-XIX), de patrimonis (a partir del segle XII), d'entitats (segles XIX i XX), personals, etc. Consulta al catàleg.

Arxiu de la Selva del Camp. Ofereix la digitalització de 397 documents de la Comuna del Camp de Tarragona datats entre 1318 i 1711 generats per hisenda i administració general. La Comuna del Camp va néixer amb la voluntat de defensar els interessos col·lectius dels pobles sotmesos a la senyoria de l'arquebisbe o de les dignitats del seu capítol catedralici.

Biblioteca de Montserrat.

The National Archives of the United Kingdom.
Library of Congress.
Repositories of Primary Sources: Latin America and the Caribbean.
Bibliothèque nationale de France.
Vatican Secret Archives.


COM CITAR DOCUMENTS D'ARXIU (segons la NODAC Norma de Descripció Arxivística de Catalunya)
Títol de la unitat de descripció. Data/es (tipus de data). (codi de referència de la unitat de descripció)
Exemples:
  • Faixet-Porta. 1699-1838 (data de creació). (ACP 12 Fuixet-Porta)
  • Grup de Defensa de la Natura. 1987-2004 (data de creació). (ACBR 10 Grup de Defensa de la Natura)
  • Expedients de l'Agermanament de Torredembarra amb Villars. 1984-2004 (data de creació). (AMTO 01-09.02.06 C117)

LLEGIR MÉS...

木曜日

Recursos Instrumentals. Tipus de text



A banda de l'article científic, existeixen diversos tipus de texts per a la comunicació científica.

  • La ressenya. Té com a objectiu informar d'una novetat editorial. Pot ser descriptiva o crítica i consta de les següents parts:
  1. Encapçalament: cita bibliogràfica completa del llibre.
  2. (part objectiva) Resum de l'obra. Condensar el contingut del treball destacant-ne els aspectes principals i ha de contenir la definició del tema, la hipòtesis central de l'autor i les idees essencials del mateix.
  3. (part crítica) Contextualitzar l'autor en referència a la seva trajectòria professional i personal. Contextualitzar l'obra en referència a d'altres del mateix tema o línia historiogràfica, especificant si té influències o ha influenciat d'altres autors i obres.



En qualsevol cas, només s'aprén a fer ressenyes llegint ressenyes:

Exemples de ressenyes científiques:
Ressenya J.Anton Pelayo
Ressenya J.M. Fradera
Ressenya M. Jiménez Sureda
Ressenya Marta Rizo
Ressenya Fernando Delage

Exemples de ressenyes literàries:
Ressenya George Orwell
Ressenya Babelia, el pais "Frustración en la celda
Ressenya El edificio... a Qué leer
Ressenya D. Clowes a Qué leer
Ressenyes de llibres a El Mundo

Exemple de crítiques cinematogràfiques:
Crítica Takashi Miike, a Dirigido por


  • Les comunicacions. El tema és similar al dels articles però la informacio és preliminar. Les comunicacions es presenten en congressos i, sovint, cal fer-ne una exposició oral. Per assabentar-se dels congressos existeixen webs que ho anuncien. Per exemple, H-Net. Per fer una exposició oral es recomana fer: una presentació integrant (15%), un desenvolupament progressiu (70%) i un resum sorprenent (15%).
  • Articles de revisió o estat de la qüestió. Reuneixen, analitzen i discuteixen informacions ja publicades.
  • Assaig. És la defensa des del punt de vista personal i subjectiu d'un tema sense aparell documental. La paraula assaig prové del verb assajar que significa probar. Esdevé una forma d'escriptura al segle XVI arran les obres de Montaigne (1533-1592). A diferència de l'estat de la qüestió l'assaig incorpora el nostre judici entorn una informació o autor.

LLEGIR MÉS...

日曜日

Recursos Instrumentals. L'article d'investigació


Què és un article d'investigació?
un text que informa dels resultats d'una investigació. Cal que sigui redactat i publicat seguint unes normes concretes acceptades per la comunitat científica internacional per assegurar-ne la divulgació i acceptació.
Quines normes existeixen? Entre d'altres: (Unesco/NS/177) , IMRaD i VANCOUVER.
Quines parts ha de tenir un article?

- Índex
- Títol
- Autoria
- Resum analític o abstract
- Paraules clau
- Introducció
- Material i mètodes
- Resultats
- Discussió
- Agraïments
- Referències bibliogràfiques
- Apèndixs

L'ÍNDEX

l'índex, segons el gabinet de Llengua catalana

EL TÍTOL
Cal que el títol sigui concís i mostri el contingut essencial de l'article. El títol cal que sigui el darrer que s'escrigui.

EL RESUM DE L'ARTICLE
En general el resum ha de incloure:
- Plantejar els principals objectius de la recerca.
- Descriure la metodologia emprada.
- Resumir els resultats
- Descriure les principals conclusions.

El resum, segons el gabinet de Llengua catalana

LES PARAULES CLAU (keywords)
Les paraules clau són un llistat d'entre quatre a vuit termes descriptius del contingut principal de l'article. Són les paraules emprades pels serveis bibliogràfics per classificar el treball sota un índex o tema particular.
-Les paraules clau poden escollir-se lliurement tot i que és recomanable emprar descriptors normalitzats recollits en els tesauros (UNESCO, CINDOC, ERIC, etc.), per faciliar la tasca de classificar la informació.

Thesauro de la UNESCO
Thesauro de la CINDOC

  • TG Termes genèrics.

  • TE Termes específics.

  • UP Termes equivalents (usado por - no correctes)
Eric Thesaurus

LA INTRODUCCIÓ
En general la introducció ha de incloure:

-Presentar molt clarament la naturalesa i rellevància del problema presentat. Cal presentar-ho molt clarament i de forma raonada per despertar l'interès del lector.

-Incloure el mètode emprat en la investigació del problema i les raons per escollir-lo. El lector ha d'entendre el problema i com s'intenta solucionar.

-Cal que contingui els principals resultats de forma breu.

-Cal que respongui a les següents qüestions: quin és el problema? quina importància té el problems? Quin mètode s'ha fet servir? Què s'ha trobat?


COS DE L'ARTICLE


1. Materials i metodologia. Aquest apartat ha de permetre a la resta de comunitat científica continuar o rebatre la recerca. Per aquesta raó els materials d'arxiu o bibliogràfics emprats han d'estar exposats d'una manera clara i normativa.

2. Resultats i discussió. La informació ha de seguir un redactat lògic i clar. Cal evaluar els resultats respecte les hipòtesis originals. D'aquí caldrà extreure les hipòtesis que s'empraran en estudis posteriors. És necessari expossar respostes clares als problemes plantejats a la introducció.

3. Conclusions. Aquí no s'ha de fer un resum del treball sinó discutir els resultats respecte tot l'article i apuntar les perspectives de futur de l'estudi.

AGRAÏMENTS
En aquest apartat cal citar les persones i institucions que han ajudat en la recerca.



Exemples de NORMES GENERALS:

Les parts d'una tesi
Consells de redacció


EL PEER REVIEW.
Definició a wikipedia
Article: "Criterios editoriales para la evaluación científica"
Crítica al peer review
Peer review i internet
Peer review abans i després d'internet

Categorització de les revistes segons el DURSI
Categorització de les revistes segons el CSIC

LLEGIR MÉS...

火曜日

Recursos Instrumentals. Citar bibliografia correctament



En tot treball és imprescindible la menció de les fonts informatives i de consulta. Per una banda, cal fer-ho per no caure en el plagi. I, per altra banda, perquè la utilitat d'un treball de recerca és poder avançar en aquesta recerca i això només és possible contrastant i rellegint les fonts emprades per l'autor. Una citació correcta és la base de tot treball de recerca. (a la fotografia el cràter lunar Hypatia, que rep el nom de la bibliotecària d'Alexandria)

ACTUALITZACIÓ: CATALEG MUNDIAL AMB TRANSFORMACIÓ AUTOMÀTICA DE LES CITES A QUALSEVOL FORMAT.


La norma ISO 690-1987
Norma ISO 690-2. Documents electrònics
La norma ISO 690 aplicada a l'elaboració d'articles
La norma ISO en espanyol
Els diferents estils de cites: Vancouver, APA, Harvard, MLA.
Guia per citar recursos segons la Chicago Manual Style (15th.ed.), especificant les diferències entre cita a peu de pàgina i bibliografia

Article amb enllaços sobre les diferents maneres de cita
Generadors de cites MLA (sense instal·lació)
MLA (amb instal·lació)
Crear una bibliografia amb el Word Microsoft 2007
Sistemes de citació dins del text

Exemples de manuals d'estil de diferents revistes:
Revista Fronteras de la Historia
Revista Cervantes
Scripta Nova.Revista electrónica de geografía y Ciencias Sociales
Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales
QuAderns-e, Institut Català d'antropologia
Revista de historia económica
Revista de historia agraria

LLEGIR MÉS...

Ressenya Noble Patronage and Jesuit Missions


Ronnie Po-chia Hsia, Noble Patronage and Jesuit Missions: Maria Theresia von Fugger-Wellenburg (1690-1762) and Jesuit Missioaries in China and Vietnam. Rome: Institutum Historicum Societatis Iesu, 2006 (SEGUEIX A LLEGIR MÉS)




El llibre de Ronnie Po-chia Hsia, catedràtic d’història a la Pennsylvania State University, recull, a la segona part, 151 cartes escrites entre la comtessa Maria Theresia von Fugger-Wellenburg i diversos corresponsals jesuïtes a Xina, Vietnam, França i Bohemia. La documentació del fons FA 1.2.148 de l’arxiu Fugger, de Dillingen és complementada amb correspondència de l’Archivum Romanum Societatis Iesu, i té una acurada transcripció amb anotacions biogràfiques i històriques. En la primera part del llibre el centenar de pàgines escrites per Po-shia fan ineludible la lectura de cada una d’aquestes cartes i permeten que cada una d’elles tinguin un gran significat per entendre la xarxa establerta entre la Europa catòlica del segle XVIII i les missions jesuïtes a Àsia.

Significativament, la paraula anglesa “serendipity”, que fa referència als avenços que es troben sense cercar-los però que no s’haguessin produït sense una visió oberta a allò inesperat, és emprada per l’autor per explicar com la comtessa s’embarca en el finançament de les missions a la Xina i com teixeix una relació d’amistat i mútua admiració que durarà gairebé tres dècades amb el seu principal corresponsal, Florian Bahr. Una acurada recerca de la família Fugger-Wellenburg ha permès a l’autor reconstruir la vida de la comtessa i apreciar com l’atzar, les casualitats i els sentiments i necessitats personals tenen un rol principal en el negoci i l’interès espiritual que representa la missió jesuïta a la Xina.

La mort d’una filla per la picada d’una serp i la mort de l’espòs generen la necessitat espiritual de la salvació de les ànimes dels éssers estimats. També activen la necessitat de la fugida a través de la lectura de les descripcions de l’Orient. I provoquen la necessitat de gestionar tot el patrimoni familiar. Una trobada fortuïta amb un grup de jesuïtes camí a la Xina permet canalitzar les tres necessitats i així la comtessa inicia una inversió econòmica a Orient per salvar les ànimes d’infants d’altres territoris i això li permetrà rebre descripcions personalitzades de territoris llunyans.

A partir de la vida de la comtessa, l’autor desgrana la història política, religiosa i econòmica de la Europa del segle XVIII, de la idiosincràsia de les missions jesuïtes a la Xina en aquest mateix segle i dels interessos comuns entre la cort europea i l’església. Del llibre cal destacar la cura amb que l’autor tracta els factors temps i espai. L’interès pel temps es palesa en l’atenció dedicada als canvis de percepcions d’Àsia per part dels europeus entre els segles XVII i XVIII, en l’evolució del significat del terme “devoció” segons les connotacions polítiques implícites a cada època –un tema treballat amplament a The World of Catholic Renewal, 1540-1770 on l’autor se centra en les relacions conceptuals entre confesionalització, Reforma catòlica i Contrareforma entre 1540 i 1770-,[1] en la transformació dels interessos dels jesuïtes i de les seves relacions amb la cort europea o en les modificacions al llarg del temps de la manera d’escriure i de llegir el gènere de les descripcions d’altres territoris. Per altra banda, l’interès per l’espai es denota en la importància donada a la lectura entesa com a viatge a altres territoris, en l’atenció dedicada als intercanvis intel·lectuals, científics i materials entre els territoris i els beneficis materials, espirituals o de prestigi per cada territori o en el detall a l’hora de descriure la geoestratègia i les rutes entre orient i occident.

El llibre de R. Po-Shia Hsia amplia qualitativament el corpus de documentació referent a les missions a la Xina. Entre els projectes a destacar en aquest sentit cal citar Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies,[2] un catàleg que compila obres europees sobre Xina publicades entre 1550 i 1850, centrat en la bibliografia angloxona i francesa. El projecte “La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900”[3] on es localitzen, transcriuen, digitalitzen i publiquen en format web els documents escrits en castellà sobre Xina generats a la Espanya dels segles XVI al XIX. I el projecte “Archives des Missions Etrangères de Paris”,[4] que ha digitalitzat gran part de la documentació del centre.

R. Po-Shia Hsia, nascut a Hong Kong i educat a Gran Bretanya i Estats Units, seguí el suggeriment de l’arxiver Franz Karg per editar les cartes, fascinat per la comtessa i, com ella, per la lectura de les descripcions jesuïtes.[5] Sens dubte, el mateix fenomen de “serendipity” que marca la trajectòria de la comtessa i la importància de la lectura com a font de coneixement han tingut un paper molt destacat en l’elaboració d’aquest llibre.


[1] R. Po-Shia Hsia, The World of Catholic Renewal, 1540-1770, Cambridge: Cambridge University Press, 1998

[2] John Lust, Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies (London: Bamboo Publishing, 1992)

[3] La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900, http://www.upf.edu/asia, [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007]

[4] Archives des Missions Etrangères de Paris, http://archivesmep.mepasie.org/ [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007].

[5] Pel paper del llibre en les missions, veure, del mateix autor: “The Catholic Mission and Translations in China, 1583-1700,” in Peter Burke and R. Po-chia Hsia, eds., The Cultural History of Translation in the Early Modern World. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, pp. 39-51


LLEGIR MÉS...