Si una cosa marca el segle XVIII és l'expansió de la vinya. La terra pel cultiu de la vinya és guanyada amb el desecament d'aigües pantanoses, estanys i aiguamolls (un procés lligat al desenvolupament de l'estudi de les malalties transmeses per l'aigua i la necessitat de "sanejar" el territori), al desforestament de boscos (el que genera una competència amb les necessitats de fusta per l'exèrcit i per les naus dels mercaders, de llenya per les llars, de combustible per les indústries, etc. suscitant plantejaments com la necessitat de substituir el carbó vegetal pel mineral (vegeu bibliografia d'Enric Tello, Ramon Garrabou i M.A. Martí Escayol), i amb la construcció de terrasses per turons i muntanyes. L'expansió de la vinya es convina amb una intensifació agrícola general al país amb la construcció d'infraestructures com safareigs, nòries, basses, etc., la substitució de l'adob vegetal pel mineral i certa especialització territorial extenent-se la vinya pel litoral i prelitoral, els horts pel revoltant dels nuclis urbans i la fusta i el bestiar als Pirineus i prepirineus. De la vinya s'obté aiguardent que es pot exportar al Nord d'Europa d'on, a canvi, s'obté teixits i bacallà; a Cadis d'on a canvi s'obtenen productes colonials; o a Lisboa d'on a canvi també s'obtenen productes colonials com sucre i tabac (vegeu bibliografia de Francesc Valls). Tot plegat fa augmentar el capital i permet desenvolupar una indústria catalana que es beneficia de la pròpia tradició tèxtil del país i de l'augment demogràfic produït després de la guerra de successió i que se s'especialitza en la llana a Osona, el Lluçanés, Berguedà i el Moianès, la seda a Manresa, el paper a Capellades, el ferro als Pirineus i les indianes a Barcelona. Les indianes es beneficien del desenvolupament de la química i la tècnica dels tints del segle XVIII (vegeu bibliografia d'Agustí Nieto). Però les conseqüències de tot plegat no s'han d'oblidar. Partint de la llei de Kranzberg: la tecnologia no és bona, ni dolenta, ni neutral, les ciutats pateixen les conseqüències de l'augment de població, fums, exalacions de productes químics, etc. i es generen un seguit d'estudis sobre el control de l'aire sovint subvenvcionats per les pròpies institucions per cobrir les seves pròpies necessitats de desenvolupament econòmic. La societat es diversifica i augmenten les difèrencies socials amb la proletarització de part de la població que viu al llindar de la pobresa, l'ennobliment de la nova burgesia mercantil i l'aburgesament de la noblesa. Tot el procés palesa com al segle XVIII el creixement econòmic i les desigualtas són part d'una mateixa realitat.
Per més informació sobre la vinya visitar el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, el Museu de la vinya del Pont de Bar i el Museu de l'Estampació de Premià de Mar.
日曜日
Segle XVIII: creixement econòmic i desigualtas, part d'una mateixa realitat.
Publicado por Unknown en 10:12 午後
登録:
コメントの投稿 (Atom)
1 件のコメント:
Hola! Només una informació bibliografica. Acaba de sortir editat un nou llibre sobre la Inquisició, realitzat per un grup de professors de Història del Dret de universitats diverses, sota la coordinació del professor Gacto Fernández. El llibre versa sobre la censura inquisitorial del s. XVIII espanyol. Es titula: Inquisición y censura. El acoso a la inteligencia en España, Enrique Gacto (editor), ed. Dykinson.
Res més, salutacions!
コメントを投稿