La ciencia moderna a partir de 1492

L'eixamplament territorial a partir de 1492 configurarà el que coneixem com a "ciència moderna": el conjunt de coneixements racionals, certs o probables, que es desenvolupen amb el mètode científic. El mètode científic es desenvolupa teòricament el segle XVII amb Decart qui serà hereu dels descobriments dels segles XV i XVI. Uns descobriments que impulsen una recerca de la veritat de la natura que ens fa apreciar la ciència moderna més enllà dels grans noms (Galileu, Newton, Harvey, Linnée, etc.). La navegació atlàntica i el xoc de trobar-se amb tot un continent desenvoluparan l'astronomia i la cartografia per la necessitat de possicionar els vaixells en la latitud i la longitud, necessitat que s'institucionalitza amb la Casa de Contratación (1503) i derivarà en els desenvolupament de la teoria heliocèntrica per Galileu; el descobriment, la astronomia i la cartografia desenvoluparan la cartografia i la geografia per la necessitat de saber com cal transitar pel nou territori, com s'han de comportar els exèrcits, com s'hi pot sobreviure, quins beneficis econòmics es poden aconseguir amb l'explotació de la terra i de les mines i l'adaptabilitat dels cultius a les diferents zones climàtiques o latituds; la visió tridimensional aportada pels mariners desenvoluparà la perspectiva en l'art i la representació de la natura i, per extensió, la trigonometria (com a conseqüència dels avenços en astronomia i cartografia) i de les teories de la llum i el color de Newton; desenvoluparan la tecnologia militar amb la generació de nou armament i tècniques de supervivència; desenvoluparan la història natural i la medicina per la tasca de descripció, catalogació i classificació dels animals, plantes i minerals descoberts elaborada per observadors hereus d'Aristòtil, Plini i el conjunt de persones anònimes dedicades als secrets de la natura i que desenvocarà en gran obres com la de José de Acosta (XVI) o la sistematització de Linée; desenvoluparan la etnologia per la necessitat de definir els habitants d'un nou món amb persones diferents i esquilmades per microorganismes que circulen d'Europa a Amèrica i d'Amèrica a Europa amb la consequent necessitat de desenvolupar el saber mèdic; i, per extensió de tot plegat, es desenvoluparà el pensament sobre el regiment de l'estat i la possició política que cal adopar en el nou món, amb els plantejament que van des de Ibn Kaldun (XIV) i desenvoquen en Montesquieu (XVII) i Bodin (XVII). Alhora, el nou món i la seva observació generarà la necessitat de conèixer allò propi o més proper amb el exercici de les històries locals naturals i morals o de la cartografia amb el augment del coneixement del propi territori. Tot plegat, s'exercirà amb la voluntat de conèixer per descobrir els secrets de la natura i també perquè un governant per regir calia conèixer la natura, saber com eren els habitants, el seu caràcter, com era el territori, com es podia dominar, com es podia conquerir i com un governant podia apropiar-se'n.

Els origens de la ciència moderna

Tesi Martí Escayol