Enllaços i articles útils, de reforç i recomanables per a Història Moderna de part de Maria Antònia Martí Escayol (Departament d'història Moderna i Contemporània. Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona).
No he llegit l'11 de setembre novel·lat. Quasi tots els historiadors que m'han fet de professors a la UAB sempre han mostrat com la novel·la històrica o com la història novel·lada era una lectura gens oportuna. Aquest model de fer història era i és poc científic segons alguns professors. Així doncs, per més bona literatura que pugui ésser, roman a la meva ment la frase: "una bona lectura pot fer molt bé, al igual que una de dolenta pot fer molt de mal".
No vull entrar en el debat de si la novel·la històrica és o no recomanable; tampoc entraré en el referent a la història novel·lada. Massa s'hi ha dit, però jo voldria comentar. Els autors romàntics no feien el mateix que fa Alfred Bosch? A partir d'uns fets, fer literatura de ficció. Perquè, com recrear diàlegs (per posar un exemple) per més bé que es conegui l'entorn i tot el què s'hi ha dit; l'autor no és dintre la ment de les persones. Saber què dirien sobre certs temes, sobre certes situacions és per si sol un fer molt arriscat. I si els autors historiogràfics del XIX són criticats i / o menystinguts per la seva ploma entre la història i la novel·la, crec haver de realitzar el mateix amb els autors contemporanis que recorden aquell fer. Probablement m'equivoqui, no diré que no. El meu raonament pot semblar poc científic, raonat o contrastat, i clar, no deixo de ser un estudiant. Però en fi, suposo que algun dia d'aquests m'il·lustraré i entraré en la raó discrecional que caracteritza la veritat oficial.
1 件のコメント:
Hola,
No he llegit l'11 de setembre novel·lat. Quasi tots els historiadors que m'han fet de professors a la UAB sempre han mostrat com la novel·la històrica o com la història novel·lada era una lectura gens oportuna. Aquest model de fer història era i és poc científic segons alguns professors. Així doncs, per més bona literatura que pugui ésser, roman a la meva ment la frase: "una bona lectura pot fer molt bé, al igual que una de dolenta pot fer molt de mal".
No vull entrar en el debat de si la novel·la històrica és o no recomanable; tampoc entraré en el referent a la història novel·lada. Massa s'hi ha dit, però jo voldria comentar. Els autors romàntics no feien el mateix que fa Alfred Bosch? A partir d'uns fets, fer literatura de ficció. Perquè, com recrear diàlegs (per posar un exemple) per més bé que es conegui l'entorn i tot el què s'hi ha dit; l'autor no és dintre la ment de les persones. Saber què dirien sobre certs temes, sobre certes situacions és per si sol un fer molt arriscat. I si els autors historiogràfics del XIX són criticats i / o menystinguts per la seva ploma entre la història i la novel·la, crec haver de realitzar el mateix amb els autors contemporanis que recorden aquell fer.
Probablement m'equivoqui, no diré que no. El meu raonament pot semblar poc científic, raonat o contrastat, i clar, no deixo de ser un estudiant. Però en fi, suposo que algun dia d'aquests m'il·lustraré i entraré en la raó discrecional que caracteritza la veritat oficial.
コメントを投稿