Història del Món Modern. Ciència i realitat

Visualització i quantificació són les dues característiques principals del pensament modern. Mirar l'entorn inmediat, els nous territoris descoberts i l'espai, descriure-ho i revisar els sabers establerts pels clàssics, calcular distàncies, preus, quantitats de recursos disponibles... Veure i calcular possibilita la denominada "Revolució científica". La nova manera de representar la realitat matemàticament es pot exemplificar amb l'adopció de la perspectiva. Les pintures ja no són qualitatives, els pagesos ja no són més petits que els senyors ni els fidels que els sants (aquí podeu jugar i entendre la representació en perspectiva i aquí veure la Flagelació de Crist de Piero de la Francesca en 3D -es necessita el programa Octaga instal·lat-). Galileu, amb un telescopi, mira cap el cel i calcula desenvolupant l'heliocentrisme, Lavoisier , amb unes balances, analitza la combustió i teoritza entorn l'oxigen arraconant la teoria del flogist... El món, tal i com el coneixem actualment, s'estava formant. Tot plegat, no obstant, no ens ha de permetre menysvalorar la recerca medieval, què hagués passat si s'hagués continuat desenvolupant la màgia o la alquímia? què hagués passat si no hagués existit un Galileu o un Lavosier? l'entorn, tal i com ens l'explica la ciència avui, el veuríem igual? Els "grans noms" són els que fan els "grans descobriments" o bé és el propi context el que els impulsa? En qualsevol cas, cal tenir present que la ciència no ens explica la "realitat", només s'hi aproxima. I, igual que avui concebem l'evolució de les espècies com quelcom fruit de l'atzar i amb múltiples possibles ramificacions, el coneixement científic també ho és.
I, si la ciència no és la realitat, la ciència ficció és ciencia? al respecte recomano diversos llibres de Jordi José Pont i Manuel Moreno Lupiáñez on, des d'una perspectiva física, els autors plantegen si seria possible que King Kong visquès, que Superman volés o que es viatgi en el temps.