Així com l'escriptura va comportar intenses tensions entre els que sabien escriure i els que no (veure, per exemple Enric VI de Shakespeare, part II, acte 4, escena II i VII), també la impremta va generar reaccions oposades i intensos debats. Una mostra la trobem al debat entre Leonelo i Barrildo a Fuenteovejuna de Lope de Vega. Per Leonelo, llicenciat a la Universitat de Salamanca, la impremta generaria la popularització de tants coneixements que només podia derivar en la confusió i l'augment de la ignorància. El debat entorn si era o no positiu popularitzar el saber ja existeix des de l'antiguitat i d'igual manera existeix el debat entorn si era positiu o no el canvi tecnològic, sent-ne la expressió més coneguda el moviment ludita del segle XIX i el neoludisme del XX.
En el fons de la qüestió trobem un punt comú: la por a perdre una possició de poder. La impremta faria perdre la possició de poder d'aquells que coneixien els secrets de Déu, la natura i la política. I les màquines, no només desplaçarien l'home a la feina, sinó que sobretot farien perdre el poder dels petits propietaris que no tenien prou recursos per adquirir nova tecnologia. Al segle XX el debat va ser sintetitzat per Umberto Eco, qui classificà les persones segons la seva actitud davant la popularització de la cultura entre apocalíptics i integrats. Pels apocalíptics la cultura de masses (televisió, còmics, ciència ficció, música pop...) seria l'anticultura, la decadència total del saber i, sobretot, podria conduir a una aniquilació total dels patrons culturals coneguts. Significativament, aquesta mateixa cultura de masses ha generat una elit de poder encarregada de construïr els continguts de la cultura de masses i no només televisió i cinema són part d'una industria sinó també la producció escrita. El tema genera un seguit de preguntes que es poden aplicar tant a l'època de la invenció de la impremta com a l'actual. La cultura de masses és dolenta per ser una producció industrial? La cultura de masses permet la autocrítica? Les lleis de la oferta i la demanda dilueixen la qualitat de la pròpia cultura? (més informació entorn els mitjans de comunicació de masa a l'EM)
"El choque de la innovación" al youtube:
Història de la impremta, en un programa de Stephen Fry, en parts a Youtube:
土曜日
Història del Món Modern. El rebuig a la cultura de masses
登録:
コメントの投稿 (Atom)
9 件のコメント:
La següent web explica clarament el procérs de producció d'un incuable, a més d'explicar de forma detallada les parts d'un llibre:
http://www.ndl.go.jp/incunabula/e/index.html
lakjds
el tema de la cultura de masses és prou complex com per posicionar-s'hi de bon principi, a favor (sent així una integrada) o en contra (sent així una apocalíptica).
Penso que el que està molt bé de la cultura de masses és que, justament per ser de masses, arriba a un àmpli volum de població, la qual cosa vol dir una certa democratització de la cultura.
El que em fa dubtar més, però del concepte cultura de masses e´s que aquesta cultura resta produïda de forma "industrial", responent, no a critèris de qualitat sinó de mercat. Aquesta cultura resta produïda, en la seva major part, pels ogranismes de poder i per tant intenta legitimar i donar llarga vida a aquests organismes de poder que la produeixen. Potser aquesta cultura simplement vol oferir un entreteniment (a l'estil de grans sales multicines, amb quatre botigues de roba pija i un parell de restaurants de menjar escombraries per anar a passar el diumenge amb tota la família) i no una capacitat crítica, autocrítica, reflexiva...
Quantitat no vol dir qualitat. Evidentment que la quantitat és molt bona (de fet, va ser un pas molt important la invenció de la imprempta, ja que un volum de població cada vegada més elevat, va tenir accés a aquella producció culturar que fins llavors era escassa, cara d'adquirir i que estava només, en mans d'alguns, els quals es consideraven únics posseïdors del coneixment i per tant de la veritat. no vull carregar-me, de cap manera, l'invenció de l'impremta, d'internet ni de les noves tecnologies, simplement vull posar en alerta del fet que un cop democratitzades totes aquestes eines cal preguntar-se quin ús en volem fer...
El meu punt de vista, sobint massa pessimista, em fa pensar que, malgrat tot el ventall de possibilitats que ha oferit la producció cultural en massa, comença a ser hora de qüestionar-nos el concepte cultura. O potser no... les estadístiques parlen per si mateixes: si no recordo malament, un 5% dels espanyols llegeixen llibres (el que no diuen les enquestes és quin tipus de llibre... potser grans clàssics? potser grans best seller's com els que van de catedrals i mogudes d'aquestes? potser l'Hola ja ha passat a l'estament de llibre?)la resta, suposo, miren les telenoveles i el diario de patricia. Llibres i patricia es poden considerar cultura igual, no? Potser això ja ens està bé; de cap manera voldria estar defensant una cultura de super èlit que només poguéssin entendre quatre erudits que es creuen massa llestos...
Ja he dit que, el tema de la cultura de masses és complex... i apocalíptic!!!
Ciutadans en els multicinemes = apocalipsis
Una comunitat és generadora de cultura alhora que la gaudeix. La cultura d’una comunitat és allò que menja, allò que parla, allò que pensa, etc... no pas allò que compra.
La cultura de masses entesa com cultura popular, aquella que es correspon a un poble/comunitat, segurament és,de la mateixa manera CULTURA.
Una altre cosa ben diferent és la cultura de masses, producte o conseqüència de la cultura de la elit. Pensar que existeix la cultura de qualitat i la de no-qualitat és fruit de la cultura de masses que vol imitar a la elit, perquè la elit decidirà quina és la de qualitat.
Per això crec que existeixen dues maneres d’entendre la cultura de masses: una positiva, si la considerem com el context on es desenvolupa la vida d’una persona, i una altre de negativa, o realment “apocalíptica” que és la dictada per les elits.
Però no passa res companys, nosaltres anem a la universitat, estem salvats.
Per què pensar en termes de qualitat i no qualitat quan parlem de cultura és fruit de la cultura de masses?
Per què ha de ser l'èlit la que decideix què és i què no és la qualitat?
a veure...
jo no penso pas que la cultura produïda per la comunitat (és a dir la que generem els pròpis individus) sigui cultura de masses, ja que no és una cultura homogència (encara que tendeix a l'homogenització...) no sé, crec que cap individu, cap comunitat és igual i per tant les cultures que es produeixen són diferents, encara que sigui només amb petits matisos...
potser el que ens caldria primer és definir què entenem per cultura de masses.
Jo, per exemple, quan penso en aquest terme, el primer que em vé al cap és: multitud, urbanització plena de cases unifamiliars clonades les unes a les altres, homogenització, no espontenaïtat, gent, molta gent, mercaderies, moltes mercaderies... diners molts diners... CULTURA DE MERCAT!!!!
llavors ens queda definir què és l'altra cultura, l'autèntica, la genuïna... deu ser la produïda per aquella colla d'artistillos guais que ultimament proliferen a la zona del Raval (ja saveu, ravaleja tu també, i tal i tal..)????
Mmmmmmm, aglomeració d'artistillos guais... mmmmmmmmmm aglomeració d'universitaris guais que van al campus de la UAB, que és una uni molt progre... mmmmmmmmm... no serà això també cultura de masses????
i llavors... què no és cultura de masses????
Ho sento, crec que el pessimisme forma part de mi...
(mireia)(a veure si aquesta vegada em surt bé, perquè ja és la segona vegada que escric això... al final m'agafarà complexe de producció en cadena... de cultura de masses?¿?!!!!)
Com tot, la cultura de masses potser una font d'enriquiment com també una forma d'uniformitzar la societat. Avui dia visquem un món monopolitzat per grans lobbys que controlen les comunicacions (Prisa, Murdoch), la distribució dels productes culturals (FNAC), etc... a més d'una política cultural que busca el rendiment en les visites a les exposicions, (La Caixa).
Hem passat en els darrers 10 anys a tenir una concepció de la producció cultural com a indústria, i tota indústria té com a objectiu, dins el mercat, obtenir beneficis. Això pot comportar que que certament tenim "més" accès als productes culturals (llibres, pel.lícules, exposicions, etc), però el control per part de les grans empresses fa que aquesta cultura sigui uniforme i que sovint veiem la superfície del que realment és la cultura.
Un cop més, és el nostre interès o curiositat, el que ens ha d'empènyer a cercar i aprofondir en els temes.
Exposició INCUNABULA. Si vols conèixer com es fa un llibre, les parts, etc...
Respecte als artistes guais de Barcelona. Penso que al principi exercien cultura popular. Per exemple, el cas dels grafiterus, al principi eren "originals", però quan "l'establisment" s'ha adonat que això contribuir a engrandir la "marca Barcelona" els ha adoptat i convertit en part del mercat. Tot i que paradoxalment en prohibeix l'exercici. El procés de transformació de la cultura popular a cultura de masses es produeix quan l'elit s'adona que això pot ser rendible. Un procés similar al que passa en el món de la moda i que veiem ara amb les rastes i pearcings que més que moda original es moda de masses. No sé, és una opinió.
A veure, anem per parts. Crec que el debat i el tema requereixen algunes precisions. Des de la meva perspectiva, crec que no hauriem de parlar de cultura de masses sinó de cultures de masses, en tant que el que hi ha són diferents reformulacions i juxtaposicions d 'expressions culturals que, en algun moment sorgiren, o bé com a cultura de les elits, o bé com a cultura alternativa. És a dir, els diferents referents culturals que circulen avui en dia són múltiples, i majoritàriament de masses, tot i que, en orígen no necessàriament ho fossin. Aquesta seria la primera precisió. La segona aniria en la direcció de fer-nos reflexionar que segurament hi ha cultura de masses perquè vivim, almenys des de finals del segle XIX, en una societat de masses. És a dir, que "la classe més nombrosa però més pobra", el proletariat, des d'aleshores no només s'ha dedicat a la venta de la seva força de treball destinant-la a la producció de béns, sinó que ha passat a esdevenir-ne consumidora, de manera significativa almenys en els països centrals del capitalisme. Això significa que el consum de productes culturals, un tipus de bé com un altre, és molt més abundant ara que en qualsevol moment de la història de la humanitat, supòs que en això hi estam tots d'acord. Ara bé, les consideracions qualitatives són difícils car una cultura entesa i produida a nivell extensiu difícilment pot ser valorada o comparada amb expressions culturals elitistes o reduïdes d'altres èpoques. Amb això no vull dir que anteriorment no hagin existit formes de cultura popular, ans el contrari. El que passa és que segurament, a cada espai concret no havien estat mai tan diversificades i consumides com a productes, característiques pròpies de la contemporaneïtat més immediata. Per acabar, m'agradaria subratllar que seria interessant valorar les diferents relacions que han mantigut la cultura de les elits i la cultura popular al llarg de la història. Un llibre que us recoman sobre el tema és: Mullet, Michael, La cultura popular en la Baja Edad Media, Crítica, Barcelona, 1990 (ja sé que no està del tot ben citat!). Joan Tomàs Martínez.
コメントを投稿