Avís: aquest articles cal llegir-los amb esperit crític i tenint molt amb compte qui els ha escrit:
La Modernitat des del barroc fins el segle XX.
Reflexió entorn la modernitat i l'eurocentrisme.
Modernitat a Amèrica.
土曜日
Articles sobre la modernitat
登録:
コメントの投稿 (Atom)
1 件のコメント:
Hola!
En relació als articles de modernitat adjunts, m'agradaria fer un breu comentari sobre el darrer i, en concret, sobre la visió de l'indígena arrel de la conquesta d'Amèrica.
Per entendre l'imaginari medieval de l'indigena, es pot partir d'autors de l'època, com el propi Bartolomé de las Casas.Las Casas, en els seus escrits, també analitza a l’"altre", com els europeus actuen davant del nou bàrbar que tenen davant. Bàrbar, perquè és un ser inferior. Aquesta conjuntura ve determinada per la idea de l‘existència d’éssers humans inferiors i superiors, que Las Casas rebutja, però que està present en el pensament del conquistador. L’inferior és un no-home, i com a tal, pot ser gestionat i consumit; i no és humà perquè és inferior, tot i l’obvietat que sembla, ser inferior comporta no ser humà, però cal saber quines eren les raons per considerar inferior a l’altre. Els indígenes eren inferiors per diverses raons (practicar la sodomia, el canibalisme, etc.), i com a tals podien ser esclavitzats i evangelitzats. En aquest darrer terme trobem la clau per entendre la bula papal d’Alexandre VIè als Reis Catòlics del 1493, que justifica la conquesta, o més aviat, en paraules de Miquel Barceló “formalizó los comportamientos, ordenó y dió rigidez a la conquista”, assentant la conquesta sota un poder polític.La bula papal del 1493 va donar un rerafons cristià a la conquesta, això feu que l’objectiu teòric a les noves terres era evangelitzar-les. Las Casas s’agafa a aquest concepte i senyala la relació que s’havia d’establir amb els indígenes i la que es va acabar establint, de forma molt clara i recorrent. Agafa la figura evangèlica de Lluc i Mateu, als quals Déu havia dit que anessin a predicar com a anyells (xais) entre llops . Jesús ordena la propagació cristiana pacífica entre llops, els enemics. Sobre aquesta idea, Las Casas planteja la inversió del terme: els espanyols , predicadors potencials de la paraula de Déu, es converteixen en llops pels xais, pels indígenes. L’home és un llop per l’home, l’home es menja a l’altre, no físicament, sinó culturalment. Els xais són innocents, són “mansuetu”, per dir-ho com ho expressa Las Casas, i els espanyols són els llops que els ataquen i els eliminen. D’aquesta manera, la conquesta no es pot legitimar, perquè la bula papal es basava en la predicació pacífica, i no la que fan els espanyols. Aquest és un dels efectes de l’encontre amb l’altre. Llegint els estudis realitzats per María del Mar Ramírez , hom pot donar-se compte amb rapidesa de com evoluciona la idea de l’ésser fantàstic, en relació a l’indígena. El gran referent en aquest camp és l’Edat Mitjana. Els éssers fantàstics narrats al llarg de l’època clàssica i medieval, són les bases amb què arriben els europeus a Amèrica, i són el seu punt de recolzament a l’hora de descriure el món americà. “Más que «descubrir» América, los individuos de aquella época lograron inventarla poco a poco”,agafant les idees del bestiari medieval i parlant, així, d’éssers imaginaris pobladors de les noves terres. I és que la influència de les cròniques medievals i els escriptors clàssics, fou clau perquè es consideraven com a certes (amb la gran credibilitat que tenien autors com Homer, Isidor de Sevilla, Sant Agustí, Marco Polo, entre d’altres).
コメントを投稿