[1] R. Etlin, "L'air dans l'urbanisme des Lumières", Dix-huitième siècle, 9, 1977, 123-134; L. Jordanova, "Policing Public Health in France, 1780-1815", T. Ogawa, (ed.), Public Health, Tokyo, Tanaguchi Foundation, 1981,12-32; J.K.Pringle i S.J. Saba, "Language médical et politique locale: l'urbanisme et la santé à Marseille à la fin de l'Ancien Régime", Annales du Midi, 154, 1981, 397-417; J. V. Pickstone, "Death, dirt, and fever epidemics: rewriting the history of British Public Health" T. Ranger i P. Slack, (eds.), Epidemics and Ideas. Essays on the historical perception of pestilence, Nova York, Cambridge University Press, 1992, 125-148.
[2]M. Kranzberg, Innovation at the crossroads between science and techology, Israel, S. Neaman Press, 1989; M. Kranzberg, "Technology and History 'Kranzberg Laws", T.S. Reynolds i S.M. Cutcliffe (eds.), Technology and the West. A Historical Anthology from Technology and Culture, Chicago University Press, Chicago, 1997, 5-20; M. Kranzberg i C.W. Pursell (eds.), Historia de la tecnología, Barcelona, 1981 (1ª edició en anglès de 1967).
[3] N. Feliu de la Penya, Fénix de Cataluña, Barcelona, 1683, 75
[4] En aquesta obra es recomanava reprendre la fabricació de teles a Barcelona, on el blanqueig estaria afavorit pel clima del país. Al XVIII, els prats dels voltants de Barcelona es cobreixen de teles per blanquejar. D'altra banda, Feliu també havia insistit en la necessitat de renovar el decaigut art de tenyir. Tasca que realitzarà la família Canals a finals del XVIII.
[5] No per casualitat, a la mateixa època, la Junta de Comerç estimula i premia a Francesc Javier Anton, de Monistrol de Montserrat, per haver ideat un sistema d'extracció d'oli de les peces de teixit, amb l'objectiu d'emprar-lo en la fabricació de sabó (AHB, Junta de Comerç, 791, vol. 80, ff. 236, 1783).
[6] També autor de: B. Milans, Synopsis formularum medico-chirurgicarum: quibus utuntur medici et chirurgi in generali Barcinonensi nosocomio, Barcelona, Josep Altès, 1749
[7] També autor de: G. Balaguer, Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parages del Principado de Cataluña en el año 1785: formada por orden de la Real Junta de Sanidad, Barcelona, Viuda Piferrer, 1786.
[8] AHB, Polític, Reial i Representacions, 1780, fol. 309
[9] F.J. Brüggemeier, "A Nature Fit for Industry: The Environmental History of the Ruhr Basin, 1840-1990", Environmental History Review, 1994, 40.
[10] J. Radkau, "¿Qué es la historia del medio ambiente?", Historia y Ecología, Madrid, Ayer, 1993, pp. 119-146
[11] Una voluntat copsada per molta documentació de l'època amb obres com la del jurista Ponci Cabanach, Prontuario jurídico y elementos prácticos para exercer el arte de edificar sin agravio del vecino, 1789, que fa referència a les normes legals per construir a Barcelona sense perjudicar als veïns.
[12] P. Güell i Pellicer, Causas de las muertes repentinas y aplopejias, AHMB, Junta de Sanitat, Varia, IX, núm, 5, lletra F.
[13] J. Masdevall, Dictamen del mismo doctor Don Joseph Masdevall, dado de órden del rey sobre si las fabricas de algodón y lana son perniciosas o no a la salud pública de las ciudades donde estan establecidas, escrit el 1784 i reeditat més tard com a apèndix del llibre del mateix autor: Relación de las epidemias de calenturas pútridas y malignas que en estos últimos años se han padecido en el principado de Cataluña, Madrid, 1786.
[14] Memorials conservats a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona, Fons de Sanitat, VI. Vol.14, f. 144-233. Reproduits a A. Zarzoso, Prevenció epidèmica i salut pública a la Barcelona del segle XVIII, treball de recerca, Barcelona, Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, Universitat Pompeu Fabra, 1994.
[15] En efecte, en la documentació del darrer quart del set-cents s'evidencia com la Junta de Comerç considera cabdal la col·laboració amb la Real Acadèmia de Ciències i Arts per aconseguir millorar el tintatge a través de les regles de la química. Així, per exemple, en el Memorial del 18 de març de 1783, la Junta de Comerç fa explícita aquesta demanda tot exigint que s'estableixi un diàleg entre l'artista Vinyes i els membres de la Real Acadèmia, especialment amb el seu director, Joan Pau Canals. Una col·laboració que dos anys després conclourà amb la presentació d'un llibre de regles de tintatge; que és presentat amb les següents paraules: "(...)recoge las reglas hechas por los más facultativos y los más habiles en la química, ciencia que es la que debe regir y ilustrar esta rama de tintura. Donde se indican novedades y adelantamientos prácticos dirigidas por las reglas sólidas que prescribe la química." AHB, Junta de Comerç, 660, vol. 67, ff. 259, 1783
[16] F. Carbonell, Elementos de farmacia fundados en los principios de la química moderna. Tercera edición corregida y aumentada. 1805 (Primera edició de 1796).
[17] F. L. Holmes, “Concluding Remarks: Beyond the Boundaries", B. Bensaude-Vincent, Lavoisier in European Context. Negotiating a New Language for Chemistry, Canton, 1995
[18] Segons López Piñero els metge espanyols que, abans d’acabar el segle XVIII, s’ocupen de qüestions de medicina indústrial són tres: López de Arévalo, Masdevall i Ximenez de Lorite (J. Mª López Piñero, Medicina y sociedad en la España del siglo XIX, Madrid, 1964, 111)
[19] Saladrich ens parla d’informes com els de M.Ure segons el qual el treball a les fàbriques, lluny de provocar malalties, enfortia als operaris, J.M. Saladrich, “Higiene del tejedor”, Condiciones de vida y trabajo obrero en la España de mediados del siglo XIX, Barcelona, Anthropos, 1984, 237-243.
[20] J. Masdevall, Dictamen...,17
[21] W. Pagel i A. Debus, "Paracelso y los paraceltistas", P. Laín Entralgo (ed.), Historia universal de la medicina, 7vols., Barcelona, Salvat, 1972-1975; A. Debus, El hombres y la naturaleza en el renacimiento; W.H. Brock, Historia de la química, Madrid, Alianza, 1996.
[22] A. Simon Tarres, El pensament demogràfic a Catalunya, Barcelona, Curial, 1997, 69
[23] J. Nadal, “La indústria cotonera”, Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, Segle XIX, V.3, Enciclopèdia Catalana, 1991, 184-185; A. Sánchez, “La indústria catalana ¿Mito o realidad?”, Revista de Història indústrial 5, 1994, 213-233; J. Nadal, “Sobre l’entitat de la indianeria barcelonina del set-cents”, Recerques 24, 1991, 181-185.
[24]"resulta un aire caliente, poco elástico, denso y cargado de vapores animales y exhalaciones nocibas que fatiga la respiración, relaja el cuerpo y le dispone a mil enfermedades crónicas y agudas que pueden muy fácilmente passar a ser epidemias”(citat a B. López Ayala,"Condiciones de trabajo en las fábricas de indianas de Barcelona durante el último tercio del siglo XVIII", Manuscrits 6, 1987, 126-127.)
[25]Biblioteca de Catalunya, Junta de Comerç, lligall 53, caixa 71, núm 25
[26] Història Econòmica de la Catalunya Contemporània..., vol I, 32
[27] T.S. Reynolds i S.H. Cutchiffe, Technology and the West,..., 35.
[28] “(...)se me parte el corazón de dolor de ver que los más de ellos son los más ignorantes médicos de la provincia, y si fueran otros tal vez no hubiera visto aquella Ciudad en sus esquinas los edictos contra las fàbricas de algodón y lana, y estoy bien persuadido que su población fuera aún mayor de la que es actualmente” (R. Riera, José Masdevall y la medicina española ilustrada, Valladolid, 1980, 176-180)
[29] K. Hufbauer, The formation of the German chemical community,1720-1795, Berkeley, Universitat de California, 97-117
[30] Sobre la recepció de Lavoisier a Espanya, veure: R. Gago i J.L. Carrillo, “A Bibliographical study of the reception of Lavoisier´s work in Spain. Addenda to a bibliography by Duveen and Klickstein”, Ambix 27, 19-25
[31] R. Gago, “The New Chemistry in Spain”, Osiris 4, 190
[32] R. Alier, “La fàbrica d’indiana de la família Canals”, Recerques 4, 1974, 62
[33] Un curs de dos anys de durada -el primer de química teòrica i, el segon, dedicat a la fixació del color en els filats i en els teixits. (F. Cabana, Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Indústrial a Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 241-246)
[34] Sobre la divisió entre química pura i aplicada durant el segle XVIII, veure: C. Meinel, “Theory or Practice? The Eighteenth-Century debate on the Scientific Status of Chemistry”, Ambix 30, 1983, 121-132. Respecte l’activitat de les “Sociedades Económicas”, veure: “Las sociedades económicas de Amigos del País”, M. Sellés, J.L. Peset i A. Lafuente, Carlos III y la ciencia de la Ilustración, Madrid, Alianza, 1988, 129-140, E. Lluch, El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840), Barcelona, edicions 62, 1973
[35] J. H. Warner, Againts the Spirit of System: The French Impulse in Nineteenth-Century American Medicine, Princenton, University of Princenton Press, 1998; J.R. Bertomeu Sanchez, “Alumnos españoles en los cursos de química del “Collège de France” (1774-1833), C. Puig-Pla, Actes de les III Trobades d’Història de la ciència i de la Tècnica als Països Catalans, Barcelona, SCHTC, 1995, 407-418, A. García Belmar, “Los viajes de españoles a Francia para el estudio de la química (1780-1830)”, Asclepio, 51, 1999.
[36]A. Nieto-Galàn, “Indústria textil e història de la tecnología: las indianas europeas de la primera mitad del siglo XIX”, Revista de Història Indústrial, 9, 1996, 14
[37] J. Masdevall, Dictamen..., 14
[38] AHB, Junta de Comerç, 499, vol. 50, ff. 23, 1785
[39] Biblioteca de Catalunya, Junta de Comerç, lligall 53, caixa 71, 7, Cédula del Rey a favor de Francisco Ribas, 16 gener, 1770
[40] Citat a Història econòmica de la Catalunya contemporànea..., vol I, 32
[41] P. J. Macquer, L’art de la teinture en soie, Paris, 1763
[42] La relació establerta entre la ciutat i el camp a través dels residus no es trencarà fins a la segona meitat del segle XIX amb la construcció del W.C. En aquest moment, s'esdevindrà una fractura irreversible que marca una època en l'ús dels recursos, és el moment en que les matèries fecals i excrements urbans no acaben al camp sinó canalitzats a les clavegueres; fet que, segons Mumford, és un dels elements de contaminació principal dels rius i del mar (L. Mumford, Técnica y Civilización, Madrid, Alianza Editorial, 1979 (3ª edició en aquesta editorial) (edició original en anglès de 1934)
[43] Segons Elisa Badosa era habitual la compra de la brossa de Barcelona per dedicar-los a l'adob. Uns fems que cada cop tenien els preus més elevats. Significativament, els contractes d'arrendament a finals del XVIII ja no incloïen l'adob, el seu preu feia que comprar-los fos poc rendible, fet que produïa la conseqüent degradació de la qualitat de l'explotació agrícola (E. Badosa, Explotació agrícola i contractes de conreu, 1670-1840. Les finques del clergat de Barcelona, Barcelona, 1985.)
[44] J. Caresmar, Discurso..., 178.
[45] AHB, Polític i Representacions, 1785, vol I, sense foliar
[46] AHB, Polític i Representacions, 1785, vol I, sense foliar.
[47] J.P. Deléage, Historia de la Ecología, Barcelona, ICARIA, 1993.
[48] H.T.B. William, “Air, Pollution and Fuel Crisis in Preindustrial London, 1250-1650”, Technology and Culture 16, 1975, 337-59.
[49] P. Brimblecombe, “Attitudes and Responses towards Air Pollution in Medieval England”, Journal of the Air Pollution control Association 26, 1976, 941-45; i per la indústria del carbó a Anglaterra: John U. Nef, The Rise of the British Coal Industry, 2 vols., London, 1932.
[50] P. Bevilacqua, "Las políticas ambientales: ¿qué pasado? Algunas reflexiones", Historia y Ecología, Madrid, Ayer, 1993,
[51] Membre de la Conferència Física (1769) i de l'Acadèmia de Ciències i Arts.
[52] J. Comes, Memoria sobre el carbón de piedra para persuadir y facilitar su uso en Catalunya, Barcelona, 1786.
[53] P. Vilar, Catalunya dins l'Espanya moderna, vol III, 235-243.
[54] Jaume Caresmar també ens evidencia aquesta mancança. En la seva obra dona rellevància a la necessitat de bastir una xarxa hidràulica de comunicacions. Significativament, en el Discurs de Caresmar se cita un viatger que indica com Espanya no es pot desenvolupar a causa de la inexistència de canals que facilitin el transport. Així, no és estrany que Caresmar elogii a bastament el canal del Llenguadoc. Elogi obvi ja que aquest es fonamenta en una utilitat eminentment basada en el transport (J. Caresmar, Discurso..., 230).
[55]F.T. Evans, "Roads, Railways, and Canals: Technical Choices in 19th-Century Britain", T.S. Reynolds i S. H. Cutcliffe(eds.), Technology and the West..., 130
[56]M. Kranzberg, "Technology and History 'Kranzberg Laws", T.S. Reynolds i S.M. Cutcliffe (eds.), Technology and the West..., 17
[57] Una perspectiva que verifica el discurs de Radkau quant al fet que a partir de l'estudi del bosc es pot fer una història ambiental interdisciplinària i completa. (J. Radkau, "¿Qué es la historia del medio ambiente?...)
[58] BC, Acuerdos, libro núm. 8, 385
[59] AHB, Polític, reial i Representacions, 1786, fol. 554.
[60] Les necessitats de gestió es palesen des de principis del XVII, i evidencien l'existència de la problemàtica del desboscament i la preocupació de la Marina per mantenir el seu proveïment de fusta. El 1606, es prohibeix treure fusta o llenya de Catalunya per la necessitat de la fabricació de vaixells. També en temps de Felip IV s'emeteren ordenances que exigien el monopoli de la fusta per aconseguir l'exclusivitat de construcció de galions de guerra per la Marina Espanyola, com mostra el document reial del 23 d'agost de 1622, que cal interpretar com una concessió a aquelles demandes de certs sectors catalans que demanaven la construcció de galions de guerra a Barcelona (Entretanto que se haze la fabrica de los dichos galeones no ha de auer fabrica de galeones ni navios en el dicho Principado de Cathalunya...: [Carta del rei Felip IV a favor dels Iudici autoritzant la construcció de galiots] UB, Fons antic, 07 03 B-38/5/3-14). D'altra banda, cal esmentar la constatació d'aquests arguments a l'article de J. Giménez Blasco, "La qüestió forestal a Catalunya. Les Ordinacions de 1627", a Actes del Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya, 245-253.
[61] L. Urteaga, "Higienismo y ambientalismo en la medicina decimonónica", Dynamis 5, 1985-6, 417-425.
[62] C. Bonneuil, "Crafting and Disciplining... 78.
[63] S.P. Hays, Conservation and the gospel of efficiency: The progressive conservation movement 1890-1920, New York, University of New York, 1959
[64] J. Caresmar, Discurso..., 128
[65] E. Lluch, El pensament econòmic...
[66] J. Prados Arrarte, Jovellanos economista, Madrid, Taurus, 1967; J.H.E. Polt, "El pensamiento económico de Jovellanos y sus fuentes inglesas", a Información Comercial Española, 512, 1976. E. Lluch i Ll. Argemí, Agronomía y Fisiocracia en España (1750-1820), Institució Alfons el Magnànim, València, 1985, Ll. Argemí, Agricultura e Ilustración, Madrid, Ministerio de Agricultura, 1980.
[67] Sobre la llei agraria, veure: G. Anes Alvarez, "El informe de la Ley Agraria y la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País", G. Anes, Economía e ilustración. En la España del siglo XVIII, Barcelona, Ariel, 1972. D'altra banda, seguint Montserrat Duran, Catalunya fou més inspiradora de la llei que no pas receptora de la mateixa, puix les innovacions que proposava ja eren vigents a Catalunya (M. Duran, "El reformisme borbònic i l'agricultura catalana", Manuscrits 11, 1993, 43-59).
[68] Francesc Garcia, un català resident a Roma, oferí proveir Barcelona de carbó vegetal procedent d'Itàlia. La proposta és desestimada per part de l'Audiència, qui considera que en el cas que s'introdueixi l'ús del carbó mineral, les existències de combustible podrien arribar a sobrepassar les necessitats de la ciutat. D'altra banda, també s'ofereix Arnal de Rouan (AHB, Polític, Reial i Decrets, 1785), comerciant de fusta d'Organyà, qui exposa que seria rendible obrir carreteres i camins per comprar la seva fusta i llenya. La proposta, però, és desestimada; per l'alt preu que suposa el transport, per la impossibilitat de millorar les vies de comunicació i, perquè pretén vendre el carbó d'alzina, roura i rabassa al mateix preu.
[69] El document fa explícita la manca de carbó i llenya declarant que la turba supliria aquesta necessitat. Es qualifica la tasca de Richard d'utilitat pública i s'ordena a tots els territoris que facilitin la tasca del suís i la construcció d'infraestructures necessàries per l'extracció -obrir camins, aportar aigües, etc. Real Cedula de su Magestad y Señores del Consejo, por la qual se concede privilegio exclusivo por doce años à Don Juan Richard, de Nacion Suizo, para que pueda sacar, y vender en estos Reynos la Tierra llamada Turba, y su carbón, bajo de las condiciones que contiene, Barcelona, Thomas Piferrer, 1772.
[70] T.S. Reynolds i S.H. Cutcliffe, "Technology and the Industrial West", T.S. Reynolds i S.H. Cutcliffe, (eds.) Technology and the West..., pp. 23-38.
[71] AHB, Junta de comerç, 289, vol. 34, ff. 23, 1781
[72] AHB, Junta de comerç, 367, vol. 43, ff. 34, 1785
[73] N. Rosenberg, Exploring the black boxe. Technology, economics and history, Cambridge, Cambridge University Press, 1994.
[74] BUB, fons antic, AHB, Político, Real y Decretos, 1785, 146
[75] Real Cédula, 1780
[76] AHB, Polític, Reial i Decrets, 1785.
[77] AHB, Polític, Reial i Decrets, 1785
[78] BUB, fons antic, 87-3-20-42
[79] També concedeix gràcies per promoure el tràfic i extracció fora del Regne sense cap tipus de càrrega; preveu un programa per millorar les infraestructures del país per tal de millorar el transport i extracció; i, finalment, exposa que cal promoure les escoles de matemàtiques, físiques, química, mineralogia i nàutica.
[80] Segons l'Audiència: "como qualquier novedad aunque tenga maiores ventajas siempre encuentra obstáculos insuperables con pretextos equivodados y discursos fanáticos, parto infeliz de la ignorancia, si no logra el Patrimonio de un poderoso, bajo cuya segura sombra medie en sus principios hasta dejar disipada la niebla de la preucupación" AHB, Polític, Reial i Decrets, 1782, fol. 290
[81] J. Comes, Memoria sobre el carbón de piedra..., 50-60
[82] J. Comes, Memoria sobre el carbón de piedra..., 54
[83] L. Urteaga, "Higienismo y ambientalismo..., 422
[84] L.J. Jordanova, "Policing Public Health in France 1780-1815...,
[85] D. Stradling i P. Thorsheim, "The Smoke of Great Cities. British and American Efforts to Control Air Pollution, 1860-1914", Environmental History 35, 1999, 6-31.
[86] AHB, Polític, Reial i Representacions, 1785, sense foliar
[87] AHB, Polític, Reial i Deliberacions, 1785, fol. 322
[88] J. Comes, Memoria sobre..., 43
[89] AHB, Polític, Reial i Deliberacions, 1785, fol. 322 i ss.
[90] K. Bruland, "Patterns of resistence to new technologies in Scandinavia: an historical perspective", M. Bauer, Resistance to new technology, Cambridge, Cambridge University Press, 1995, 280-302
[91] Randall, "Reinterpreting 'Luddism': resistance to new technology in the British Indústrial Revolution", M. Bauer, Resistance to new..., 302-329
[92] R. Gottlieb, Forcing the Spring: The Transformation of the American Environmental Movement, Washington, Washington Island Press, 1995
