La Inquisició moderna és un instrument per homogeneïtzar els valors, donar uniformitat i controlar socialment. Quins són els instruments actuals de control social? a nivell micro, la escola, els mitjans de comunicació i les lleis com a reguladores. Però i a nivell macro? algunes idees, que cal estudiar amb sentit crític:
Aquí una notícia de La Vanguardia, del dia 7 de novembre de 2008, entorn el control social de la nit barcelonina.
Reflexió de Jordi Nofre, autor de la tesi que estudia la regulació de l'oci nocturn com a control social (Nofre, J. (2007a). L’Agenda Cultural Oculta. Una Deconstrucció de l’Oci Nocturn de Barcelona i els seus Suburbis. Departament de Geografia Humana, Universitat de Barcelona. Tesi doctoral en premsa, finançada per l’Agència Catalana de Gestió d’Ajuts a les Universitats i la Recerca de la Generalitat de Catalunya).
Documental d'Alex Jones, End Game, (online a Megavideo i online a Google videos) entorn el Club Bilderberg.
Enllaç al wikipedia sobre el Tavistock Institute.
Enllaç al wikipedia sobre els Think Tank.
金曜日
Control social
Reforma protestant. Introducció a les religions
Recursos de contextualització de les religions:
Aquí una animació entorn la expansió de les religions:
Un dels molts mapes que circulen per internet sobre la distribució religiosa mundial és aquest (tot i que no és exacte, fixeu-vos en Corea, on s'inclou dins la denominació generalista i inexistent de "religions xineses"). Una mica més detallat és aquest altre (tot i que en els mapes sempre ens hem de fixar en quina data estan elaborats, i si no ho posa, malament)
Més exhaustiu pel tema de la distribució protestant és aquest mapa de percentatge de la religió protestant al món (aquí Corea si que té indicada la seva especificitat). Tot i que les dades són confuses i cal confontrar-les amb d'altres fonts, per exemple, la pàgina de la CIA i
Aquí un recurs de la Universitat de Glasgow entorn la filosofia de les religions, força confús d'entendre. Més clar és aquest gràfic, que cal llegir des d'un punt de vista crític, entorn la relació entre les religions, la cultura i els valors. El gràfic ha esta elaborat per Ronald Inglehart (exemple (i un altre) d'alguna de les opinions que genera el postmaterialisme)
Pel que fa a les relacions entre religió i economia, cal llegir a: Max Weber, Protestant Ethic and Spirit of Capitalism, 1930 (traducció anglesa)
(Complements, articles de divulgació (ATENCIÓ cal llegir amb esperit crític, vigilant quina és la font, qui l'ha fet, quan i per publicar-la on): Reflexions actuals
Efectes de la religió en la economia)
I un article excel·lent entorn l'adopció actual del protestantisme com a forma de reforma social:
Entrant ja en la història:Recull d'enllaços entorn el tema de la Reforma i Contrareforma o Reforma Catòlica, amb documentació primera i secundària.
Mapa de la difusió de la Reforma. LLEGIR MÉS...
Més sobre comunals i el dilema del presoner
En entrades anteriors comentavem l'aplicació del Dilema del presoner com a estratègia per entendre com es comporten els individus en una situació de competència. Aquí adjunto alguns enllaços per practicar el joc on-line i tractar de conèixer la estratègia de l'ordinador:
http://serendip.brynmawr.edu/playground/pd.html
http://www.iterated-prisoners-dilemma.net/
http://www.princeton.edu/~mdaniels/PD/PD.html
I aquí l'escena de la pel·lícula Beautiful Mind on s'explica la teoria de l'Equilibri de Nash:
木曜日
Consells i obvietats II. Creativitat
Interdisciplinitat o intradisciplinitat demanen creativitat. La creativitat és un muscle que cal exercitar per poder construir teories noves, trobar solucions originals o transformar el pensament. Una bona manera d'exercitar la creativitat és veure treballs creatius per això en període de vacanes recomano els següents links:
La web del fotògraf Chema Madoz on l'autor transforma la realitat fent ús del pensament divergent, la imaginació i la capacitat d'associació: http://www.chemamadoz.com/
Aquí un recull de publicitat creativa: http://los-creativos.blogspot.com/
La web dels tunejadors d'Ikea, on algunes propostes mostren un alt grau de creativitat. Aquí la versió anglesa: http://ikeahacker.blogspot.com/ i la versió en espanyol: http://piratasdeikea.blogspot.com/
土曜日
Consells i obvietats I. PPT format
Aquí començo la sèrie d'alguns consells i obvietats que vaig aprenen a mesura que faig. Comencem pel format de la presentació en power point:
1. Evitar fer una presentació que recordi a les presentacions del power point.
2. Evitar l'ús dels fons de pantalla, d'animacions, imatges predisenyades i lletres del propi power point.
3. Evitar l'ús dels colors que recordin el power point.
4. Evitar l'ús del WordArt.
5. Fer ús de colors simples i optar per la diapositiva en blanc, lletres en negre i gràfics en tons de gris.
6. Només fer ús de la diapositiva quan sigui imprescindible.
7. Fer ús del programari lliure per fer presentacions en diapositives.
Recursos Instrumentals. La imatge.
Per ajudar a analitzar les imatges com a font històrica recomano la guia sobre com analitzar una imatge de la U. de Dartmouth.
Pel que fa a les pel·lícules, la Historiofotia és l'estudi de la història a través dels films. Recomano la guia com analitzar un film de la U. de Dartmouth i el llibre digitalitzat History in Words and Images. (SEGUEIX A LLEGIR MÉS)
MAPES:
La Cartoteca de Catalunya (el buscador).
Recursos de la Cartoteca de la UB, on es poden trobar molts enllaços sobre el tema.
Cartoteca de la Library of Congress
GRAVATS:
The printed image in the west
Bodkin Press
Oldprints
FOTOTEQUES:
Fototeca de la Gran Enciclopèdia Catalana
Fototeca de la U. de Sevilla
Picture History, imatges d'Amèrica.
Prints and Photographs Reading Room de la Library of Congress.
VIDEOS:
Videos d'història del The National Archives
Motion Picture and Television Reading de la Library of Congress.
La història moderna i els films
Bibliografia:
CASETTI, F. y F. DI CHIO., Cómo analizar un filme . Barcelona, 1991.
FERRO, M., Cine e Historia. Barcelona, 1980.
RIAMBAU, E. y J. ROMAGUERA (eds.)., La Historia y el Cine . Barcelona, 1983.
SMITH, P. (ed.)., The historian and film. Cambridge, 1976.
PHOTOBLOCKS (fotografies de temàtica general):
Flickr
Photobucket
Daily dose of Imagery
Stuck in Customs
Digital Photography School
SO:
Arxiu de so de la Library of Congress
MISCEL·LÀNIA:
Blog amb reculls d'enllaços d'imatges, so i video sobre Àsia Oriental.
VEGEU MÉS INFORMACIÓ SOBRE FOTOGRAFIA I LA IMATGE EN MOVIMENT A L'ENTRADA DEL 24/3/2007
金曜日
Recursos Instrumentals. La difusió de la historia. Editar Revistes i Blogs.
L'EDICIÓ DE REVISTES:
Com fer una revista:
1. Elaborar un projecte que marqui els objectius bàsics, principalment públic destinatari i temàtica. El conjunt d'objectius constiuirà el criteri editorial de la revista.
2. Configurar l'organigrama.
a. Editor, membres del comitè editorial i secretari tècnic.
Funcions de l'editor: l'editor és el responsable directe de la revista, les seves funcions són convocar reunions, establir i mantenir els contactes amb altres revistes i institucions, presentar un pla d'objectius anuals i gestionar el pressupost.
Funcions dels membres del comitè: Avaluar i reformular els criteris editorials, planejar anualment els números de la revista i avaluar en primera instància els articles rebuts.
Funcions del secretari tècnic: recepció dels materials, contacte amb els autors, elaborar actes de reunions, contactar amb els avaluadors, mantenir actualitzada la revista en les bases de dades.
b. Membres del comitè assessor. El comitè assessor estarà format per persones de prestigi de la temàtica de la revista. Al menys un terç dels membres han de pertànyer a institucions alienes a la institució editora i el 20% seran persones estrangeres. Les seves funcions seran assessorar al comitè editorial respecte monogràfics i formaran part de l'avaluació d'articles.
c. Avaluadors dels articles. Els avaluadors seran membres del comitè científic i membres externs a la revista. La seva funció és escriure els informes de cada article. Cal establir prèviament el nombre d'avaluacions que ha de rebre cada article rebut.
3. Establir normes de format.
a. Introducció:
Identificació dels membres del comitè editorial i científic.
Incloure instruccions als autors detallades.
Menció del lloc d'edició, any i entitat editora.
Direcció postal i/o electrònica de la revista.
ISNN (en lloc visible).
Sumari i taula de continguts de cada número.
Exposar les funcions del comitè editorial.
Declarar la periodicitat.
b. Format d'articles:
Incloure resums i paraules clau de cada article (traduïts a diverses llengues, segons el criteri editorial)
Indicar filiació de l'autor, si s'escau.
Uniformitzar el nom i cognoms de l'autor.
Uniformitzar la presentació de notes a peu de pàgina i bibliografia.
Indicar data de recepció i publicació de l'article.
c. Continguts:
La revista es pot dividir en parts, segons criteri del comitè editorial. Algunes parts poden ser:
c.1 Monogràfic. Recull d'articles dedicats a un tema en concret (aquesta part pot ser fruit dels articles generats en un seminari o cicle de conferències)
c.2 Miscel·lània. Recull d'articles de temàtica variada que no poden ser inclosos dins el monogràfic.
c.3 Ressenyes. Recull de ressenyes de novetats editorials, preferenment relacionades amb el tema de la monografia.
4. Procès de selecció i avaluació.
Els articles poden ser encarregats o enviats pels autors sense encàrreg. En tot cas s'han de sotmetre a un procés d'avaluació. Per això cal establir un comitè avaluador. Cal fer un document d'avaluació. Cal mantenir l'anonimitat dels avaluadors. Cal establir un procès d'avaluació de les pròpies avaluacions.
El procès de selecció també ha d'incloure una revissió ortogràfica i lingüística especialment necessària en el cas dels resums en anglès. Segons decissió editorial es poden permetre correccions d'autor als articles maquetats.
Un percentatge decidit pel comitè editorial farà que els articles siguin originals i no publicats en altres publicacions.
5. Procès de difusió de la revista.
Cal indexar la revista en Bases de Dades nacionals i internacionals de prestigi (ISI, CSIC, etc.)
Enllaços d'interès:
Normes Latindex d'edició de revistes impreses.
Normes Latindex d'edició de revistes electròniques.
Manual d'estil de les revistes científiques/Recyt.
Primeres jornades catalanes de revistes científiques.
Revista Mètode de divulgació científica.
L'EDICIÓ DE BLOGS:
Sistemes d'edició de Blogs: Blogger, Wordpress, Movable Type.
Com saber els rànkings del blog personal: Technorati, Pagerank, Selfseo.
Els 100 millors blogs en espanyol segons Personal Computer & Internet.
El blog més popular del món, tracta temes de curiositats culturals i tecnològiques: Boingboing
Els premis als blogs: The Weblog Awards
Blogs d'història:
Cliopatria. History News Network
Digital History Hacks, blog sobre història i internet
Blogs d'Asia
Blog d'història militar
Blog d'història i ficció (excel·lent!)
Blog sobre atrocitats en general
日曜日
Recursos Instrumentals. La exposicio oral i el ppt
Parlar en públic:
Guia del Ministerio de Educacion y Ciencia
Taller de tècniques de comunicació oral/Sonia Tirado
Taller d'exposició Oral/Universidad Miguel Hernández
Presentacions en ppt, "Power corrupts, PowerPoint corrupts absolutely":
Consells dels experts per realitzar un bon ppt
10 coses que cal fer i no fer en ppt
18 Normes per la presentació en ppt
Consells de Garr Reynolds
Blog de Garr Reynolds
火曜日
Recursos Instrumentals. El projecte de recerca
Com escollir el tema (Zubizarreta, Armando F., La Aventura del Trabajo Intelectual. Delaware,E.U.A.: Addison-Wesley Iberoamericana, 1986. pág. 95-100).
* Els temes han de ser de la nostra preferència.
* Cal que existeixi alguna experiència personal sobre el tema.
* Consultar a professors sobre el tema.
* Examinar publicacions i bibliografia disponible sobre el tema (revistes, llibres, catàlegs, etc.).
* Informar-se sobre temes afins.
Com presentar un projecte:
I. Identificar el projecte.
Títol de la recerca (que expressi de forma clara i precissa el tema)
Nom de l'investigador.
II. Resum del projecte.
Indicar de forma breu: el problema estudiat, els objectius i la metodologia.
III. Objectius:
Anunciar d'on es parteix i on es vol arribar. Subdividir els objectius quan a l'extensió (generals i específics).
IV. Hipòtesis del Treball:
L'hipòtesis és una suposició dels resultats de la recerca.
V. Metodologia i pla de treball:
Descriure l'estratègia escollida per aconseguir els objectius proposats. Detallar les tècniques d'observació, de recol·lecció de dades, els instruments que s'empraran i els procediments i tècniques d'anàlisi.
CONSELLS GENERALS: Evitar paraules ambigües, que denotin poca confiança i inseguretat (s'intentarà, ens esforçarem, es farà un breu..., un esboç..., una aproximació...)
Claretat i sencillesa
Recursos: Mario Tamayo/El proyecto de investigación.
Recursos Instrumentals. Normes de transcripció de documents
NORMES DE TRANSCRIPCIÓ
Les normes de transcripció són diverses i cada autor pot adoptar la que cregui més convenient, amb la única condició que, al inici del treball, faci una declaració de les seves pròpies normes. Les normes generals són:
RESPECTE ESCRUPULÓS DEL TEXT.
Indicar amb barres rectes el foli ll2v.
Desenvolupament de les abreviatures.
Regularització de l'ús de les majúscules.
Regularització de la u i de la v.
Regularització de la i i de la j.
Adopció de l'accentuació, apòstrof o guionet, si s'escau, actual.
Indicar entre claudàtors [] les paraules que manquen i, si en tenim dubtes, indicar amb un signe d'interrogació [?].
Indicar entre parèntesi i claudàtors allò il·legible ([]).
Indicar entre parèntesis angulars <> allò que sobre al text (sil·labes o paraules repetides)
Indicar entre barres // els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies.
Comentari crític a peu de pàgina:
En nota indicar ampliacions o reduccions respecte les traduccions o l'original.
En nota indicar erudiccions d'identificació de personatges, d'autors o d'obres o d'errors històrics de l'autor.
Les citacions dins l'article.
Quan afegim citacions textuals dins un article cal seguir les normes d'edició de cada publicació. En general, les cites textual curtes (menys de quaranta paraules) s'escriuen entre cometes integrades al text. Les cites textuals llargues (més de quaranta paraules) s'escriuran iniciant una nova línia amb un sagnat normal de l'esquerra durant tota la cita.
El BSM (Blurred Shape Model-Model de Forma Difusa)
Investigadors del Centre de Visió per Computador de la UAB estan desenvolupat un sistema pel reconeixement automàtic de documents manuscrits. El BSM permet llegir manuscrits antics, deteriorats o de difícil lectura, partitures musicals o planos arquitectònics.
Tipus de lletres a l'època moderna
Es feien servir les lletres la humanística rodona, la itàlica, bastardilla o humanística cursiva (inclinada vers la dreta, emprada pels documents cults), la cortesana i la procesal (derivada de la cortesana emprada pels notaris fins el segle XVII).
Cortesana, procesal i itàlica
La escritura humanística
LLEGIR MÉS...
金曜日
Recursos Instrumentals. Recerca als arxius
Pares. Portal de Archivos Españoles Portal del Patrimoni Documental Espanyol que recull la documentació dels següents arxius:
- Arxiu de la Corona d'Aragó. Conserva documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (IX-XVII) i els arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, Balears, Catalunya i València), entre els segles X i XX.
- Archivo de la Real Chancillería de Valladolid. Conserva la documentació generada per la Real Chancillería de Valladolid (1371-1834) màxim orguen judicial de la Corona de Castella durant l'Antic Règim pels territoris situats al nord del riu Tajo.
- Archivo General de Indias Conserva els fons de les institucions creades per l'Administració espanyola pel govern i administració dels territoris d'ultramar (Consejo de Indias i Secretarías de Despacho, Casa de Contratación y Consulados de Sevilla y Cádiz). També conserva altres fons d'institucions de menor entitat i de particulars relacionats amb les colonies espanyoles d'Amèrica i Àsia.
- Archivo General de la Administración
- Archivo General de la Guerra Civil Española
- Archivo General de Simancas Iniciat per Carles V i finalitzat per Felip II, conserva la documentació produida pels organismes de govern de la monarquia hispànica des de l'època dels Reis Catòlics fins el Règim Liberal.
- Archivo Histórico Nacional Conserva la documentació produïda i rebuda pels organismes que conformen l'aparell administratiu de l'Estat Espanyol des de l'Edat Moderna, així com els fons documentals d'institucions públiques i privades des de l'època Moderna.
- Archivo Histórico Provincial de Álava
- Archivo Histórico Provincial de Guipuzcoa
- Archivo Histórico Provincial de Vizcaya
- Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional
BC. Biblioteca de Catalunya.
Inclou, entre d'altres, incunables, llibres del segle XVI i XVII i del Segle d'Or de la literatura castellana. El catàleg de la BC conté els documents que formen part de la col·lecció de la BC (monografies, publicacions periòdiques, partitures, enregistraments sonors i audiovisulas, mapes, gravats, estampes, etc.); El catàleg de l'inventari de fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la BC inclou pergamins i fons documentals de l'Arxiu Històric de la BC. El catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya conté els documents impresos des dels inicis de la impremta fins el 1900 conservats en biblioteques de Catalunya (biblioteques que en formen part).
AHCB. Arxiu històric ciutat de Barcelona. Inclou, entre d'altres, la documentaicó produïda pels òrgans de govern de la ciutat des de la creació del règim municipal de Barcelona a mitjan segle XIII i fins el primer terç del segle XIX. A destacar el fons de l'Arxiu Medieval i Modern. Inclou els següents fons:
- 1. Fons Municipal (1. A Pergamins i 1. B Consell de Cent i 1.C Consellers). Fins 1714.
- 1. D Ajuntament borbònic. A partir de 1714.
- 1. E Administració del Pa i la Carn (XIV-XX)
- 1. G Manuscrits Municipals
- 1. H Taula de Canvi
- 1. I Consolat de Mar
- 1.J Cadastre
- 1. L Sanitat
- 1. M Diversos
- 2. Fons Gremial
- 3. Arxiu del veguer i del corregidor
- 4. Fons notarial
- 5. B Arxiu Patrimonial
- 5. C Fons Comercial
- 5. D Documentació personal
- 5. E Diversos
- 6. Arxius Institucionals
- 7. Al·legacions Jurídiques
- 8. Manuscrits
Arxiu de la Selva del Camp. Ofereix la digitalització de 397 documents de la Comuna del Camp de Tarragona datats entre 1318 i 1711 generats per hisenda i administració general. La Comuna del Camp va néixer amb la voluntat de defensar els interessos col·lectius dels pobles sotmesos a la senyoria de l'arquebisbe o de les dignitats del seu capítol catedralici.
Biblioteca de Montserrat.
The National Archives of the United Kingdom.
Library of Congress.
Repositories of Primary Sources: Latin America and the Caribbean.
Bibliothèque nationale de France.
Vatican Secret Archives.
COM CITAR DOCUMENTS D'ARXIU (segons la NODAC Norma de Descripció Arxivística de Catalunya)
Títol de la unitat de descripció. Data/es (tipus de data). (codi de referència de la unitat de descripció)
Exemples:
- Faixet-Porta. 1699-1838 (data de creació). (ACP 12 Fuixet-Porta)
- Grup de Defensa de la Natura. 1987-2004 (data de creació). (ACBR 10 Grup de Defensa de la Natura)
- Expedients de l'Agermanament de Torredembarra amb Villars. 1984-2004 (data de creació). (AMTO 01-09.02.06 C117)
木曜日
Recursos Instrumentals. Tipus de text
A banda de l'article científic, existeixen diversos tipus de texts per a la comunicació científica.
- La ressenya. Té com a objectiu informar d'una novetat editorial. Pot ser descriptiva o crítica i consta de les següents parts:
- Encapçalament: cita bibliogràfica completa del llibre.
- (part objectiva) Resum de l'obra. Condensar el contingut del treball destacant-ne els aspectes principals i ha de contenir la definició del tema, la hipòtesis central de l'autor i les idees essencials del mateix.
- (part crítica) Contextualitzar l'autor en referència a la seva trajectòria professional i personal. Contextualitzar l'obra en referència a d'altres del mateix tema o línia historiogràfica, especificant si té influències o ha influenciat d'altres autors i obres.
En qualsevol cas, només s'aprén a fer ressenyes llegint ressenyes:
Exemples de ressenyes científiques:
Ressenya J.Anton Pelayo
Ressenya J.M. Fradera
Ressenya M. Jiménez Sureda
Ressenya Marta Rizo
Ressenya Fernando Delage
Exemples de ressenyes literàries:
Ressenya George Orwell
Ressenya Babelia, el pais "Frustración en la celda
Ressenya El edificio... a Qué leer
Ressenya D. Clowes a Qué leer
Ressenyes de llibres a El Mundo
Exemple de crítiques cinematogràfiques:
Crítica Takashi Miike, a Dirigido por
- Les comunicacions. El tema és similar al dels articles però la informacio és preliminar. Les comunicacions es presenten en congressos i, sovint, cal fer-ne una exposició oral. Per assabentar-se dels congressos existeixen webs que ho anuncien. Per exemple, H-Net. Per fer una exposició oral es recomana fer: una presentació integrant (15%), un desenvolupament progressiu (70%) i un resum sorprenent (15%).
- Articles de revisió o estat de la qüestió. Reuneixen, analitzen i discuteixen informacions ja publicades.
- Assaig. És la defensa des del punt de vista personal i subjectiu d'un tema sense aparell documental. La paraula assaig prové del verb assajar que significa probar. Esdevé una forma d'escriptura al segle XVI arran les obres de Montaigne (1533-1592). A diferència de l'estat de la qüestió l'assaig incorpora el nostre judici entorn una informació o autor.
LLEGIR MÉS...
日曜日
Recursos Instrumentals. L'article d'investigació
TG Termes genèrics. TE Termes específics. -Presentar molt clarament la naturalesa i rellevància del problema presentat. Cal presentar-ho molt clarament i de forma raonada per despertar l'interès del lector. -Incloure el mètode emprat en la investigació del problema i les raons per escollir-lo. El lector ha d'entendre el problema i com s'intenta solucionar. -Cal que contingui els principals resultats de forma breu. -Cal que respongui a les següents qüestions: quin és el problema? quina importància té el problems? Quin mètode s'ha fet servir? Què s'ha trobat? 2. Resultats i discussió. La informació ha de seguir un redactat lògic i clar. Cal evaluar els resultats respecte les hipòtesis originals. D'aquí caldrà extreure les hipòtesis que s'empraran en estudis posteriors. És necessari expossar respostes clares als problemes plantejats a la introducció.
Què és un article d'investigació? un text que informa dels resultats d'una investigació. Cal que sigui redactat i publicat seguint unes normes concretes acceptades per la comunitat científica internacional per assegurar-ne la divulgació i acceptació.
Quines normes existeixen? Entre d'altres: (Unesco/NS/177) , IMRaD i VANCOUVER.
Quines parts ha de tenir un article?
- Índex
- Títol
- Autoria
- Resum analític o abstract
- Paraules clau
- Introducció
- Material i mètodes
- Resultats
- Discussió
- Agraïments
- Referències bibliogràfiques
- Apèndixs
L'ÍNDEX
l'índex, segons el gabinet de Llengua catalana
EL TÍTOL
Cal que el títol sigui concís i mostri el contingut essencial de l'article. El títol cal que sigui el darrer que s'escrigui.
EL RESUM DE L'ARTICLE
En general el resum ha de incloure:
- Plantejar els principals objectius de la recerca.
- Descriure la metodologia emprada.
- Resumir els resultats
- Descriure les principals conclusions.
El resum, segons el gabinet de Llengua catalana
LES PARAULES CLAU (keywords)
Les paraules clau són un llistat d'entre quatre a vuit termes descriptius del contingut principal de l'article. Són les paraules emprades pels serveis bibliogràfics per classificar el treball sota un índex o tema particular.
-Les paraules clau poden escollir-se lliurement tot i que és recomanable emprar descriptors normalitzats recollits en els tesauros (UNESCO, CINDOC, ERIC, etc.), per faciliar la tasca de classificar la informació.
Thesauro de la UNESCO
Thesauro de la CINDOC
Eric Thesaurus
LA INTRODUCCIÓ
En general la introducció ha de incloure:
COS DE L'ARTICLE
1. Materials i metodologia. Aquest apartat ha de permetre a la resta de comunitat científica continuar o rebatre la recerca. Per aquesta raó els materials d'arxiu o bibliogràfics emprats han d'estar exposats d'una manera clara i normativa.
AGRAÏMENTS
En aquest apartat cal citar les persones i institucions que han ajudat en la recerca.
Exemples de NORMES GENERALS:
Les parts d'una tesi
Consells de redacció
EL PEER REVIEW.
Definició a wikipedia
Article: "Criterios editoriales para la evaluación científica"
Crítica al peer review
Peer review i internet
Peer review abans i després d'internet
Categorització de les revistes segons el DURSI
Categorització de les revistes segons el CSIC
火曜日
Recursos Instrumentals. Citar bibliografia correctament
En tot treball és imprescindible la menció de les fonts informatives i de consulta. Per una banda, cal fer-ho per no caure en el plagi. I, per altra banda, perquè la utilitat d'un treball de recerca és poder avançar en aquesta recerca i això només és possible contrastant i rellegint les fonts emprades per l'autor. Una citació correcta és la base de tot treball de recerca. (a la fotografia el cràter lunar Hypatia, que rep el nom de la bibliotecària d'Alexandria)
ACTUALITZACIÓ: CATALEG MUNDIAL AMB TRANSFORMACIÓ AUTOMÀTICA DE LES CITES A QUALSEVOL FORMAT.
La norma ISO 690-1987
Norma ISO 690-2. Documents electrònics
La norma ISO 690 aplicada a l'elaboració d'articles
La norma ISO en espanyol
Els diferents estils de cites: Vancouver, APA, Harvard, MLA.
Guia per citar recursos segons la Chicago Manual Style (15th.ed.), especificant les diferències entre cita a peu de pàgina i bibliografia
Article amb enllaços sobre les diferents maneres de cita
Generadors de cites MLA (sense instal·lació)
MLA (amb instal·lació)
Crear una bibliografia amb el Word Microsoft 2007
Sistemes de citació dins del text
Exemples de manuals d'estil de diferents revistes:
Revista Fronteras de la Historia
Revista Cervantes
Scripta Nova.Revista electrónica de geografía y Ciencias Sociales
Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales
QuAderns-e, Institut Català d'antropologia
Revista de historia económica
Revista de historia agraria
Ressenya Noble Patronage and Jesuit Missions
Ronnie Po-chia Hsia, Noble Patronage and Jesuit Missions: Maria Theresia von Fugger-Wellenburg (1690-1762) and Jesuit Missioaries in China and Vietnam. Rome: Institutum Historicum Societatis Iesu, 2006 (SEGUEIX A LLEGIR MÉS)
El llibre de Ronnie Po-chia Hsia, catedràtic d’història a la Pennsylvania State University, recull, a la segona part, 151 cartes escrites entre la comtessa Maria Theresia von Fugger-Wellenburg i diversos corresponsals jesuïtes a Xina, Vietnam, França i Bohemia. La documentació del fons FA 1.2.148 de l’arxiu Fugger, de Dillingen és complementada amb correspondència de l’Archivum Romanum Societatis Iesu, i té una acurada transcripció amb anotacions biogràfiques i històriques. En la primera part del llibre el centenar de pàgines escrites per Po-shia fan ineludible la lectura de cada una d’aquestes cartes i permeten que cada una d’elles tinguin un gran significat per entendre la xarxa establerta entre la Europa catòlica del segle XVIII i les missions jesuïtes a Àsia.
Significativament, la paraula anglesa “serendipity”, que fa referència als avenços que es troben sense cercar-los però que no s’haguessin produït sense una visió oberta a allò inesperat, és emprada per l’autor per explicar com la comtessa s’embarca en el finançament de les missions a la Xina i com teixeix una relació d’amistat i mútua admiració que durarà gairebé tres dècades amb el seu principal corresponsal, Florian Bahr. Una acurada recerca de la família Fugger-Wellenburg ha permès a l’autor reconstruir la vida de la comtessa i apreciar com l’atzar, les casualitats i els sentiments i necessitats personals tenen un rol principal en el negoci i l’interès espiritual que representa la missió jesuïta a la Xina.
La mort d’una filla per la picada d’una serp i la mort de l’espòs generen la necessitat espiritual de la salvació de les ànimes dels éssers estimats. També activen la necessitat de la fugida a través de la lectura de les descripcions de l’Orient. I provoquen la necessitat de gestionar tot el patrimoni familiar. Una trobada fortuïta amb un grup de jesuïtes camí a la Xina permet canalitzar les tres necessitats i així la comtessa inicia una inversió econòmica a Orient per salvar les ànimes d’infants d’altres territoris i això li permetrà rebre descripcions personalitzades de territoris llunyans.
A partir de la vida de la comtessa, l’autor desgrana la història política, religiosa i econòmica de la Europa del segle XVIII, de la idiosincràsia de les missions jesuïtes a la Xina en aquest mateix segle i dels interessos comuns entre la cort europea i l’església. Del llibre cal destacar la cura amb que l’autor tracta els factors temps i espai. L’interès pel temps es palesa en l’atenció dedicada als canvis de percepcions d’Àsia per part dels europeus entre els segles XVII i XVIII, en l’evolució del significat del terme “devoció” segons les connotacions polítiques implícites a cada època –un tema treballat amplament a The World of Catholic Renewal, 1540-1770 on l’autor se centra en les relacions conceptuals entre confesionalització, Reforma catòlica i Contrareforma entre 1540 i 1770-,[1] en la transformació dels interessos dels jesuïtes i de les seves relacions amb la cort europea o en les modificacions al llarg del temps de la manera d’escriure i de llegir el gènere de les descripcions d’altres territoris. Per altra banda, l’interès per l’espai es denota en la importància donada a la lectura entesa com a viatge a altres territoris, en l’atenció dedicada als intercanvis intel·lectuals, científics i materials entre els territoris i els beneficis materials, espirituals o de prestigi per cada territori o en el detall a l’hora de descriure la geoestratègia i les rutes entre orient i occident.
El llibre de R. Po-Shia Hsia amplia qualitativament el corpus de documentació referent a les missions a la Xina. Entre els projectes a destacar en aquest sentit cal citar Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies,[2] un catàleg que compila obres europees sobre Xina publicades entre 1550 i 1850, centrat en la bibliografia angloxona i francesa. El projecte “La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900”[3] on es localitzen, transcriuen, digitalitzen i publiquen en format web els documents escrits en castellà sobre Xina generats a la Espanya dels segles XVI al XIX. I el projecte “Archives des Missions Etrangères de Paris”,[4] que ha digitalitzat gran part de la documentació del centre.
R. Po-Shia Hsia, nascut a Hong Kong i educat a Gran Bretanya i Estats Units, seguí el suggeriment de l’arxiver Franz Karg per editar les cartes, fascinat per la comtessa i, com ella, per la lectura de les descripcions jesuïtes.[5] Sens dubte, el mateix fenomen de “serendipity” que marca la trajectòria de la comtessa i la importància de la lectura com a font de coneixement han tingut un paper molt destacat en l’elaboració d’aquest llibre.
[1] R. Po-Shia Hsia, The World of Catholic Renewal, 1540-1770, Cambridge: Cambridge University Press, 1998
[2] John Lust, Western books on China published up to 1850 : in the library of the School of Oriental and African Studies (London: Bamboo Publishing, 1992)
[3] La China de España: elaboración de un corpus digitalizado de documentos españoles sobre China de 1555 a 1900, http://www.upf.edu/asia, [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007]
[4] Archives des Missions Etrangères de Paris, http://archivesmep.mepasie.org/ [darrera data de consulta: 9 de setembre de 2007].
[5] Pel paper del llibre en les missions, veure, del mateix autor: “The Catholic Mission and Translations in China, 1583-1700,” in Peter Burke and R. Po-chia Hsia, eds., The Cultural History of Translation in the Early Modern World. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, pp. 39-51
LLEGIR MÉS...
月曜日
Recursos Instrumentals. Anàlisis de fonts documentals
L'anàlisi dels següents 5 punts permetran desenvolupar les dues regles bàsiques de l'anàlisi de les fonts primàries:
a) regla de l'espai i temps -necessitat de contextualitzar.
b) regla de les influències contextuals -necessitat de ser crítics amb els documents.
1. Obra o document. Quan es va crear. Format. Edicions. Detalls tipogràfics.
2. L'autor/a. Origen i moment de la creació. Intencions del document. Perquè l'autor ha triat una determinada manera d'escriure o narrar (prosa, diàleg, vers...). Coincidència o no entre autor i narrador. Com el document mostra o enmascara conceptes inherents a la biografia de l'autor (identitat, estament, gènere...). Si s'escau, finançament del text i dedicatòries.
3. Audiència. El document és d'ús personal? ha estat generat per l'administració? a qui s'adreça l'autor? Recepció segons el context històric de l'audiència objectiu del text. Recepció del text per l'audiència que no n'és l'objectiu.
4. Context. Com i perquè l'autor descriu o ignora aconteixements històrics contemporànis al text. Quins mites o ideologies l'autor recolça o ataca.
5. Estil. Des d'un punt de vista literari, quins recursos empra l'autor (metàfores, símils, alegories...). Aquí té un paper important l'anàlisi de la hermenèutica -el sentit exacte de les paraules- i la intertextualitat -relació entre diversos textos sigui general (entre diversos autors) o restringida (entre els textos d'un mateix autor) o autàrtica (d'un text amb ell mateix).
Com interpretar la font: 1. Plantejar una pregunta, molt delimitada, al text i que aquesta no predetermini la resposta; 2. Analitzar com aquesta pregunta connecta amb estudis previs del text; i 3. Deduïr què podem aportar de nou respecte els altres estudis (noves fonts, nova perspectiva, nova metodologia...)
Lectures recomanades per anàlisis de documents en recerca superior:
Judith Bell, Cómo hacer tu primer trabajo de investigación, Gedisa, 2002.
Umberto Eco, Cómo se hace una tesis, Gedisa, 2001.
Wood Gray, Historian's handbook, a key to the study and writing of history. Houghton Miffin, 1964.
Exercicis pràctics amb fonts primàries per secundària:
http://www.mdhs.org/teachers/worksheets.html
http://www.archives.gov/education/lessons/worksheets/
http://www.primarysourcelearning.org/tps/step1/workshop/2/m_a/psi/index.shtml
història del món modern-humanitats-barroc-Theatrum Mundi-lectures
El teatre barroc és una experiència multimèdia. Tots els avenços en escenografia aconseguits durant el renaixement es desenvolupen i la ciència i la tècnica permet la construcció d'escenaris, d'efectes visuals i sonors i també de continguts molt complexes com, per exemple, l'aparició des dels cels del Deus ex Machina. És durant aquest període quan el topos del Theatrum Mundi de Séneca aconsegueix el seu punt més dramàtic i patètic, com testimonien les obres de Calderon (Christian Andrés, La metáfora del «theatrum mundi»...). Tot aquest desplegament d'imatge, artifici i tècnica està al servei de l'interès polític de les monarquies que converteixen la vida quotidiana dels reis en un espectacle i generen el que es coneix com a arquitectura efímera, que només coneixem a través de la documentació gràfica i les descripcions documentals (José Luís Sancho y Gloria Martínez, Donde está el rey?, Gloria Martínez, Cortes del barroco.... )
金曜日
História del món modern-Humanitats-Barroc-lectures
El barroc és de dificil delimitació espaial i temporal. El mateix concepte de barroc com a EON -constant històrica- aportat per Eugeni d'Ors i el de PLEC de Gilles Deleuze -construcció de móns infinits dins del món finit actual creant plecs d'espai i temps, per exemple en El Quixot- pot evidenciar aquesta complexitat.
Alguns autors han destacat el caràcter entròpic del Barroc (O. Cornago, Nuevos enfoques sobre...) És a dir, el món basat en el pensament de l'Antiguitat clàssica i l'espiritualitat del cristianisme té tendència al caos. L'escenari del barroc és la resposta contrària a aquesta pròpia destrucció dels esquemes imperants fins aquell moment. La raó cartesiana, per exemple, té com a objectiu sotmetre el caos entròpic. O El Quixot, segons Foucault, té l'objectiu de desxifrar el món imposant la invenció d'allò llegit en els llibres.
Sovint el barroc com a resposta a la crisi del Renaixement s'ha equiparat a la postmodernitat com a resposta a la crisi de la modernitat. Les comparacions entre obres, personatges, arquitectura, etc. són moltes. Vegeu, per exemple, l'anàlisi de la intertextualitat a Toy Story i l'equiparació de Don Quixot amb Buzz Lightyear (Bruce R. Burningham, Walt Disney’s Toy Story as
Postmodern Don Quixote...).
火曜日
Història del món modern-Aguirre, der Zorn Gottes
Aguirre, der Zorn Gottes (1972) de Werner Herzog.
Un dels temes principals de la pel·lícula és la complexitat del procés de "fer la història". El cronista, el frare Gaspar de Carvajal, escriu la història com a representant de Déu a la terra, tot i que, significativament, la crònica de Carvajal, emprada com a inspiració de la expedició de 1561 a la pel·lícula, en realitat recull l'expedició d'Orellana de 1541. Aguirre, el personatge, vol "fer història", capgirar la realitat existent a través de la recerca d'una cosa irreal. El director, Werner Herzog, permet que Aguirre tingui la seva pròpia història (diferent als fets reals) i així no només converteix els documents històrics en art.
El personatge central és Aguirre, la resta dels personatges són i (sobre)actuen com a personatges secundaris. Un dels elements que ens permet palesar aquest punt és el tractament de la mort. Malgrat el gran número de morts, la càmara no s'hi entreté gens, ni en el patiment ni en la mort. Són morts quasi invisibles, igual que ho són els indis i els dards que disparen, i ho són perquè Aguirre és indiferent a aquestes morts, per això també ho és la càmara i més val fer deseparèixer els morts amb el canó que entretenir-se amb l'enterrament.
Comparteix protagonisme amb Aguirre el paisatge. Això s'evidencia des de la primera escena -una de les més comentades de la història del cinema- un descens als inferns de la bogeria d'uns insignificants personatges amb un vestuari i escenificació de la jerarquia social completament fora de context enmig de la inmensitat de la selva i engollits per la boira i per la música "semihumana" del grup Popol Vuh: “Tengo una profunda fascinación y una sensación muy precisa por los paisajes irregulares y alucinantes… Los paísajes no entran en mi obra con una función decorativa o exótica. Por ejemplo, los paisajes de Aguirre. Allí estos tienen una vida profunda, una sensación de fuerza, una intensidad que no se encuentra en las películas hollywoodenses en donde la naturaleza tiene algo de artificial. Lo que muestro en Aguirre es el transcurrir del tiempo que pasa en relación con el transcurrir del agua, es la inmovilización del tiempo. Muestra a la naturaleza en un coma prolongado y una tierra que todavía no ha despertado. Muestro el delirio de todo un paisaje, que se infiltra poco a poco en el interior de los personajes y que termina en un delirio humano” (Werner Herzog. Cinema 75, # 198, mayo 1975). Per aquest interès en el paisatge, quan es planteja una pregunta sovint la camara troba la resposta enfocant l'entorn. I, en diverses ocasions, de la mateixa manera que una paraula repetida 1000 cops perd sentit, la imatge fixa en algun element de la natura -aigua, vegetació...-fa que tot perdi el seu sentit, com si la càmara tractés de filmar el buit per aconseguir que tot sembli irreal palesant la creixent bogeria del protagonista : “Busco encontrar o crear un vocabulario de imágenes nuevas en donde la realidad se convierta en irreal y visionaria, como por ejemplo… el barco en la cima de un árbol en Aguirre, la ira de Dios. Son cosas reales, pero en trance, similares a alucinaciones” (Werner Herzog. Cinema 75, # 198, mayo de 1975).
Una de les escenes més significatives és la darrera on la càmara circula entorn Aguirre. Per entendre el significat cal escoltar què diu moments abans el frare narrador-cronista quan explica com se li han begut la tinta. A partir d'aquest moment la història linial cristiana, on només hi ha un camí possible a fer, s'ha acabat i el protagonista perd definitivament el contacte amb la pròpia realitat històrica cohetània. Ara, la història només existeix entorn d'Aguirre i, potser en una alusió a la visió esfèrica de la història de Nietzsche, la càmara forma un moviment circular infinit del qual no en pot escapar ni ell ni el director. Aguirre qui és per Déu ("aquel que me siga tendrá riqueza, aquél que deserte...") el que els seus homes són per ell, aconsegueix regnar definitivament sobre el seu imperi i els seus vassalls en el moment que mort el redactor de la paraula de Déu.
Links de crítiques al film (links visitats l'abril de 1007): http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19990404/REVIEWS08/904040301/1023
http://www.rottentomatoes.com/m/aguirre_the_wrath_of_god/
http://www.timeout.com/film/77613.html
http://www.channel4.com/film/reviews/film.jsp?id=100264
http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,918983,00.html?internalid=atm100
Transcripció de l'autobiografia de K.Kinski en relació al rodatge de la pel·lícula.
LLEGIR MÉS...
土曜日
La imatge en moviment
FOTOGRAFIA
- Història de la fotografia fins els anys 20
- Cronologia de la fotografia
- Pàgina oficial de Nicéphore Niépce
- The Daguerreian Society
- Diccionari de terminologia fotogràfica
- George Eastman House. Photography Collections Online
- The Library of Congress:
- El Panorama de 1796. Robert Barker
- Els precedents del Holodeck i de la indexació virtual del món
- The Bill Douglas Centre. Vistes del món a través del Panorama
- La llanterna màgica
- ATHANASIUS KIRCHER i la cambra fosca (PDF).
- La llanterna màgina al Japó
- El Flipbook: història i tipus
- Eadweard Muybridge. L'estudi del movimiento:
- The Eadweard Muybridge Collection at the University of Pennsylvania Archives
- Art i cinema: futurisme
- Eadweard Muybridge en Wikipedia
- Étienne-Jules Marey. La cronofotografia: el movimient com a ciència:
INICIS DEL CINEMA
- Meliès, A Trip to the Moon.
- Institut Lumière i la primera sessió de cine (videos)
- Segundo de Chomón. El color i els efectes
- Història del cinema (1)
- Història del cinema (2)
- Història del cinema espanyol (PDF)
- Pàgina de la Filmoteca Española
- Història del cinema rus (1)
- Història del cinema rus (2)
- Museu del cinema de Girona
- National Media Museum 2006
- The Library of Congress:
- Projecte digitalització de la Filmoteca Española (PDF), objectius, metodologia i recursos.
- La biblioteca del cinema francès amb biblio-filmografies internacionals, catàlegs, recursos digitalitzats, etc.
- Film Library britànica
- Guies educatives per l'estudi de pel·lícules
- Història i cinema
LLEGIR MÉS...
日曜日
Cortez the killer
L'any 1975, Neil Young va incloure Cortez The Killer a l'àlbum Zuma, una cançó composada mentre estudiava història a l'institut i que va ésser prohibida a l'Espanya franquista per la crítica realitzada als conquistadors arribats a Amèrica després de Cristòfor Colom. El tema idealitza el món precolombí i presenta un Cortés que cerca el paradís, justament el que té Montezuma. A la setena estrofa hi ha una suposada referència a Malinche (no confirmada per N. Young) i, tot plegat, està inspirat en les cròniques indígenes. Precisament als cantares tristes, s'hi pot apreciar la importància de la cançó per fer persistir la història del poble mexica: "Sin recato son llevados Montelhuihtzin y Tlacotzin / con cantos se animaban unos a otros en Acachinanco / ah, cuando fueron a ser puestos a prueba allá en Cayoacan (Se ha perdido el pueblo mexica/ anònim). Pocs anys més tard, Neil Young inclouria a l'àlbum Rust Never Sleeps, un altre tema reivindicant el món precolombí, Pocahontas.
Més relacions entre música moderna i història: Hallowed Be Thy Name, de Iron Maiden, per la història medieval anglesa (d'històriques, a banda del nom, Iron Maiden també té, entre d'altres: "Run To The Hills" -la conquesta des de la visió dels indis i dels conqueridors-, "Sun And Steel", "The Trooper", "Invaders", "Como estáis amigos") ; Battle Of Evermore de Led Zeppelin, una història celta relacionada amb l'univers Tolkien; Avalon, de Roxy Music, on es troba el cos del rei Artur; Shambala, de Three Dog Night, que fa referència al regne mitològic perdut en els Himalayas... premi a qui citi més exemples...
He came dancing across the water/With his galleons and guns/Looking for the new world/In that palace in the sun.
On the shore lay Montezuma/With his coca leaves and pearls/In his halls he often wondered/With the secrets of the worlds.
And his subjects/gathered 'round him/Like the leaves around a tree/In their clothes of many colors/For the angry gods to see.
And the women all were beautiful/And the men stood/straight and strong/They offered life in sacrifice/So that others could go on.
Hate was just a legend/And war was never known/The people worked together/And they lifted many stones.
They carried them/to the flatlands/And they died along the way/But they built up/with their bare hands/What we still can't do today.
And I know she's living there/And she loves me to this day/I still can't remember when/Or how I lost my way.
He came dancing across the water/Cortez, Cortez/What a killer. LLEGIR MÉS...
金曜日
Història del Món Modern. Ciència i realitat
Visualització i quantificació són les dues característiques principals del pensament modern. Mirar l'entorn inmediat, els nous territoris descoberts i l'espai, descriure-ho i revisar els sabers establerts pels clàssics, calcular distàncies, preus, quantitats de recursos disponibles... Veure i calcular possibilita la denominada "Revolució científica". La nova manera de representar la realitat matemàticament es pot exemplificar amb l'adopció de la perspectiva. Les pintures ja no són qualitatives, els pagesos ja no són més petits que els senyors ni els fidels que els sants (aquí podeu jugar i entendre la representació en perspectiva i aquí veure la Flagelació de Crist de Piero de la Francesca en 3D -es necessita el programa Octaga instal·lat-). Galileu, amb un telescopi, mira cap el cel i calcula desenvolupant l'heliocentrisme, Lavoisier , amb unes balances, analitza la combustió i teoritza entorn l'oxigen arraconant la teoria del flogist... El món, tal i com el coneixem actualment, s'estava formant. Tot plegat, no obstant, no ens ha de permetre menysvalorar la recerca medieval, què hagués passat si s'hagués continuat desenvolupant la màgia o la alquímia? què hagués passat si no hagués existit un Galileu o un Lavosier? l'entorn, tal i com ens l'explica la ciència avui, el veuríem igual? Els "grans noms" són els que fan els "grans descobriments" o bé és el propi context el que els impulsa? En qualsevol cas, cal tenir present que la ciència no ens explica la "realitat", només s'hi aproxima. I, igual que avui concebem l'evolució de les espècies com quelcom fruit de l'atzar i amb múltiples possibles ramificacions, el coneixement científic també ho és.
I, si la ciència no és la realitat, la ciència ficció és ciencia? al respecte recomano diversos llibres de Jordi José Pont i Manuel Moreno Lupiáñez on, des d'una perspectiva física, els autors plantegen si seria possible que King Kong visquès, que Superman volés o que es viatgi en el temps.
土曜日
Història del Món Modern. El rebuig a la cultura de masses
Així com l'escriptura va comportar intenses tensions entre els que sabien escriure i els que no (veure, per exemple Enric VI de Shakespeare, part II, acte 4, escena II i VII), també la impremta va generar reaccions oposades i intensos debats. Una mostra la trobem al debat entre Leonelo i Barrildo a Fuenteovejuna de Lope de Vega. Per Leonelo, llicenciat a la Universitat de Salamanca, la impremta generaria la popularització de tants coneixements que només podia derivar en la confusió i l'augment de la ignorància. El debat entorn si era o no positiu popularitzar el saber ja existeix des de l'antiguitat i d'igual manera existeix el debat entorn si era positiu o no el canvi tecnològic, sent-ne la expressió més coneguda el moviment ludita del segle XIX i el neoludisme del XX.
En el fons de la qüestió trobem un punt comú: la por a perdre una possició de poder. La impremta faria perdre la possició de poder d'aquells que coneixien els secrets de Déu, la natura i la política. I les màquines, no només desplaçarien l'home a la feina, sinó que sobretot farien perdre el poder dels petits propietaris que no tenien prou recursos per adquirir nova tecnologia. Al segle XX el debat va ser sintetitzat per Umberto Eco, qui classificà les persones segons la seva actitud davant la popularització de la cultura entre apocalíptics i integrats. Pels apocalíptics la cultura de masses (televisió, còmics, ciència ficció, música pop...) seria l'anticultura, la decadència total del saber i, sobretot, podria conduir a una aniquilació total dels patrons culturals coneguts. Significativament, aquesta mateixa cultura de masses ha generat una elit de poder encarregada de construïr els continguts de la cultura de masses i no només televisió i cinema són part d'una industria sinó també la producció escrita. El tema genera un seguit de preguntes que es poden aplicar tant a l'època de la invenció de la impremta com a l'actual. La cultura de masses és dolenta per ser una producció industrial? La cultura de masses permet la autocrítica? Les lleis de la oferta i la demanda dilueixen la qualitat de la pròpia cultura? (més informació entorn els mitjans de comunicació de masa a l'EM)
"El choque de la innovación" al youtube:
Història de la impremta, en un programa de Stephen Fry, en parts a Youtube:
Història del Món Modern. El dubtós honor del descobriment d'Amèrica
És indubtable que la marina xinesa medieval tenia un desenvolupament tecnològic superior a l'europea, tal i com testimonien els viatges de Zheng He. És possible que els xinesos arribessin a Amèrica abans de 1492, però, és probable? Segons l'historiador Gavin Menzies, si. No obstant, una lectura aprofondida del seu llibre, 1421. The year China discovered the world, genera molts dubtes entorn la veracitat de la documentació escrita i gràfica. Així ho denuncien un grup d'acadèmics amb l'objectiu d'evidenciar que el llibre de G. Menzies és una falacia i només fruit de l'interès econòmic de l'editorial.
Sens dubte tota nova teoria que trenca amb les idees establertes i acceptades universalment genera reticències en el món acadèmic. El descobriment d'Amèrica pels xinesos és un cas. Però en aquesta mateixa línia podem trobar la recerca de Jordi Bilbeny per demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom o del mateix Cervantes. No obstant, tota denuncia de falsejament de la història s'ha de fer amb el màxim rigor històric i objectivitat. I d'això en manca, i molt, en els exemples anteriors. És possible que Colom fos català? Si, però, de moment, les probes que se'ns aporten són un nou falsejament de la història.
木曜日
Història del Món Modern. La tragèdia dels comunals. Com actuar en una situació de competència
L'ús històric dels comunals ha generat un intents debat a partir de l'article de Garrett Hardin a la revista Science, on qualificà els comunals com a "tragèdia". L'article es considera que és "seminal", és a dir, a partir d'ell s'han derivat infinites branques de discusió que han generat articles o llibres a favor, en contra o matitzant la qüestió. Les interpretacions, sovint molt polititzades, han derivat en propostes de sol·lucions relacionades amb la teoria de jocs (le matemàtiques aplicades a les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions, que ha estat emprada, per exemple, durant la Guerra Freda per calcular estratègies militars i a la qual John Nash -el matemàtic representat a la pel·lícula A beautiful mind- va contribuir decisivament). El dilema del pressoner és la teoria de jocs més addient per veure una situació de competència i comparar-la amb el cas dels usos comunals.
Vegeu un article sobre la tragèdia dels béns comunals a Libertad Digital (més informació sobre Libertad Digital a Rebelión.org). L'article defensa les teories de Garret Hardin i l'opció per la propietat privada. La filiació de la revista ens permet apreciar la politització que es fa del tema.
A l'enllaç el dilema dels comunals podem llegir l'article original de Garret Hardin i una rèplica posterior de Beryl Crowe.
La relació entre la tragèdia dels comunals i el dilema dels presoners ens permet apreciar com actuen les persones davant una situació de competència. el dilema pot ser aplicat a qualsevol situació com les pesqueries o la guerra de sexes.
Vegeu també la relació entre l'aprofitament comunal i el desenvolupament sostenible.
