金曜日

Història del Món Modern. Ciència i realitat


Visualització i quantificació són les dues característiques principals del pensament modern. Mirar l'entorn inmediat, els nous territoris descoberts i l'espai, descriure-ho i revisar els sabers establerts pels clàssics, calcular distàncies, preus, quantitats de recursos disponibles... Veure i calcular possibilita la denominada "Revolució científica". La nova manera de representar la realitat matemàticament es pot exemplificar amb l'adopció de la perspectiva. Les pintures ja no són qualitatives, els pagesos ja no són més petits que els senyors ni els fidels que els sants (aquí podeu jugar i entendre la representació en perspectiva i aquí veure la Flagelació de Crist de Piero de la Francesca en 3D -es necessita el programa Octaga instal·lat-). Galileu, amb un telescopi, mira cap el cel i calcula desenvolupant l'heliocentrisme, Lavoisier , amb unes balances, analitza la combustió i teoritza entorn l'oxigen arraconant la teoria del flogist... El món, tal i com el coneixem actualment, s'estava formant. Tot plegat, no obstant, no ens ha de permetre menysvalorar la recerca medieval, què hagués passat si s'hagués continuat desenvolupant la màgia o la alquímia? què hagués passat si no hagués existit un Galileu o un Lavosier? l'entorn, tal i com ens l'explica la ciència avui, el veuríem igual? Els "grans noms" són els que fan els "grans descobriments" o bé és el propi context el que els impulsa? En qualsevol cas, cal tenir present que la ciència no ens explica la "realitat", només s'hi aproxima. I, igual que avui concebem l'evolució de les espècies com quelcom fruit de l'atzar i amb múltiples possibles ramificacions, el coneixement científic també ho és.
I, si la ciència no és la realitat, la ciència ficció és ciencia? al respecte recomano diversos llibres de Jordi José Pont i Manuel Moreno Lupiáñez on, des d'una perspectiva física, els autors plantegen si seria possible que King Kong visquès, que Superman volés o que es viatgi en el temps.

LLEGIR MÉS...

土曜日

Història del Món Modern. El rebuig a la cultura de masses






Així com l'escriptura va comportar intenses tensions entre els que sabien escriure i els que no (veure, per exemple Enric VI de Shakespeare, part II, acte 4, escena II i VII), també la impremta va generar reaccions oposades i intensos debats. Una mostra la trobem al debat entre Leonelo i Barrildo a Fuenteovejuna de Lope de Vega. Per Leonelo, llicenciat a la Universitat de Salamanca, la impremta generaria la popularització de tants coneixements que només podia derivar en la confusió i l'augment de la ignorància. El debat entorn si era o no positiu popularitzar el saber ja existeix des de l'antiguitat i d'igual manera existeix el debat entorn si era positiu o no el canvi tecnològic, sent-ne la expressió més coneguda el moviment ludita del segle XIX i el neoludisme del XX.
En el fons de la qüestió trobem un punt comú: la por a perdre una possició de poder. La impremta faria perdre la possició de poder d'aquells que coneixien els secrets de Déu, la natura i la política. I les màquines, no només desplaçarien l'home a la feina, sinó que sobretot farien perdre el poder dels petits propietaris que no tenien prou recursos per adquirir nova tecnologia. Al segle XX el debat va ser sintetitzat per Umberto Eco, qui classificà les persones segons la seva actitud davant la popularització de la cultura entre apocalíptics i integrats. Pels apocalíptics la cultura de masses (televisió, còmics, ciència ficció, música pop...) seria l'anticultura, la decadència total del saber i, sobretot, podria conduir a una aniquilació total dels patrons culturals coneguts. Significativament, aquesta mateixa cultura de masses ha generat una elit de poder encarregada de construïr els continguts de la cultura de masses i no només televisió i cinema són part d'una industria sinó també la producció escrita. El tema genera un seguit de preguntes que es poden aplicar tant a l'època de la invenció de la impremta com a l'actual. La cultura de masses és dolenta per ser una producció industrial? La cultura de masses permet la autocrítica? Les lleis de la oferta i la demanda dilueixen la qualitat de la pròpia cultura? (més informació entorn els mitjans de comunicació de masa a l'EM)

"El choque de la innovación" al youtube:



Història de la impremta, en un programa de Stephen Fry, en parts a Youtube:

LLEGIR MÉS...

Història del Món Modern. El dubtós honor del descobriment d'Amèrica


És indubtable que la marina xinesa medieval tenia un desenvolupament tecnològic superior a l'europea, tal i com testimonien els viatges de Zheng He. És possible que els xinesos arribessin a Amèrica abans de 1492, però, és probable? Segons l'historiador Gavin Menzies, si. No obstant, una lectura aprofondida del seu llibre, 1421. The year China discovered the world, genera molts dubtes entorn la veracitat de la documentació escrita i gràfica. Així ho denuncien un grup d'acadèmics amb l'objectiu d'evidenciar que el llibre de G. Menzies és una falacia i només fruit de l'interès econòmic de l'editorial.
Sens dubte tota nova teoria que trenca amb les idees establertes i acceptades universalment genera reticències en el món acadèmic. El descobriment d'Amèrica pels xinesos és un cas. Però en aquesta mateixa línia podem trobar la recerca de Jordi Bilbeny per demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom o del mateix Cervantes. No obstant, tota denuncia de falsejament de la història s'ha de fer amb el màxim rigor històric i objectivitat. I d'això en manca, i molt, en els exemples anteriors. És possible que Colom fos català? Si, però, de moment, les probes que se'ns aporten són un nou falsejament de la història.

LLEGIR MÉS...